Si estic aquí és per culpa dels meus pares, que sempre m’han rigut les gràcies. A vegades dic tonteries a
@lariota750
, però cotitzo sent copy creativa.
Nenes poseu-vos faldilla, pantalons curts, top. Aneu sense sostenidor. Feu el que us doni la gana. La culpa sempre és del que mira, no del que ensenya.
Em fa gràcia dir 'les vacances de Nadal' com si encara anés al cole quan la realitat és que treballo cada dia, els festius cauen en cap de setmana i hi ha una pandèmia mundial.
Tants anuncis de tampons venent que es pot fer esport amb la regla i cap utilitzant a la selecció espanyola femenina dient “Yo juego con la roja”. Una pena.
Estavem mirant ‘Com si fos ahir’ i ma mare m’ha explicat que quan era petita vaig tirar del gronxador a la filla d’Eduard Farelo. Ma mare no sap qui és Bad Gyal. 👁👄👁
Li dic a ma mare: Si la gossa et pogués respondre una pregunta, quina li faries? I em solta: Si li agrada pasapalabra perquè, pobreta, ho mirem cada dia.
Encara hi haurà gent que dirà que tot això ens passa per com anem vestides; com si estudiar la droga, localitzar algú que te la vengui, comprar una xeringa, entrar-la al local, buscar la víctima, trobar el moment adequat i punxar-la no fos prou premeditat.
Alerta! Segons el RACC, una de cada cinc dones que surten a córrer soles per Bcn han patit assetjament sexual. Recomanen no fer servir auriculars, portar roba vistosa, tenir apps de rastreig i informar als amics i familiars d'on correran.
Em fa ràbia la gent que recomana a les dones no sortir de festa com si el perill es limités als llocs amb música alta. Tios, ens passem el dia fent-nos preguntes: És massa aviat per treure el gos? És massa tard per sortir a córrer? I si em canvio de vagó? Tornaré amb algú a casa?