Aquest nivell de ridiculesa intel·lectual és el que han promocionat institucions, mitjans i actors culturals, també editorials, amb premis, subvencions i una atenció desmesurada. Qui no vulgui pols que no vagi al Primavera.
📖BIENVENIDXS A DEMASIADAS MUJERES📖
@andreagumes
y
@Berta_gomez
hablan de la rentrée literaria, de las novedades que les han llegado al mail y les apetece mucho leer y de los próximos hypes literarios, como la traducción de Irene Solà💌
🎧
Ho té més clar un humorista berlinès que no alguns editors catalans que defensen que, per tenir contenta la traductora, la literatura catalana a la universitat s'hauria d'ensenyar en espanyol.
A rifem la 1a edició del 1974 de "Mirall trencat" de Mercè Rodoreda. Si voleu participar-hi:
1⃣ Seguiu Stroligut
2⃣ Feu RT
3⃣ Mencioneu un amic als comentaris
El divendres 21 d'abril, la
#rifaMirall
.
Ara haurem d’estar un dies amb això, així que més val que anem ideant distraccions. La primera és buscar una traducció al català de “sirviendo coño”. Jo proposo:
🐬 Proporcionant parrús 🐬
Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1941.
«Mercè, t'estimo; t'estimo com t'estimava aquelles nits prodigioses del parc, aquelles nits de llegenda, aquelles albes malaltes de tant amor… Potser no t'ho voldràs creure, però t'ho dic com t'ho diria cinc minuts abans de morir.»
De bon començament, Joaquim Mallafrè va confiar en Stroligut. És per això que hi podeu llegir un conte dels Dublinesos de Joyce en la seva extraordinària traducció i tres articles sobre llengua. Són els textos de la revista de què estic més cofoi.
Rifem cinc llibres de la col·lecció Portàtils de Comanegra. Si voleu participar-hi:
1⃣ Seguiu
@Comanegra
i Stroligut
2⃣ Feu RT
3⃣ Mencioneu un amic als comentaris
Divendres que ve, els cinc guanyadors de la rifa.
A rifem la 1a edició de la novel·la de Joan Sales "Incerta glòria", publicada el 1956. Si voleu participar-hi:
1️⃣ Seguiu Stroligut
2️⃣ Feu RT
3️⃣ Mencioneu un amic als comentaris
Divendres que ve, la
#rifaIncerta
.
El llibre de Montserrat Roig que més nosa fa als lerrouxistes i a alguns directors de museus de memòria: afirmar que va haver-hi una repressió de la identitat catalana suposa acceptar que hi havia (i hi ha) una identitat catalana.
El súmmum del ridícul dels professionals del món de la literatura i els creadors de contingut cultural: a Rosa Regàs li diuen escriptora catalana però a Mercè Rodoreda escriptora en català.
FUSTER: «Crideu, quan discutiu i tingueu raó. Ordinàriament, el qui no en té també crida. I no és cosa de perdre posicions per una qüestió de bones maneres.»
Nit de Nadal
de Guerau de Liost
La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D'un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
Diuen que 3cat és una 'fàbrica de continguts' perquè dir-ne 'macroestructura pública al servei de productores privades amb agenda (política i de contactes) pròpia que promouen el nepotisme i el culte a l'èxit sense tenir en compte l’interès públic' fora massa llarg.
El
#DiaMundialdelTeatre
és un bon dia per recordar que el Teatre Nacional de Catalunya de
@cultura_cat
no ha programat ni una sola obra d'Àngel Guimerà per l'Any Guimerà.
«Mercè, t'estimo; t'estimo com t'estimava aquelles nits prodigioses del parc, aquelles nits de llegenda, aquelles albes malaltes de tant amor… Potser no t'ho voldràs creure, però t'ho dic com t'ho diria cinc minuts abans de morir.»
—Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1941
Maria Aurèlia Capmany amb el cartell de l'homenatge a Àngel Guimerà que l'Institut Català de les Arts del Llibre va celebrar el 1909.
📷 Pilar Aymerich, 1971
Crítica a The New Yorker: «Era com beure aigua fresca de primavera en un desert. El Pessebre de Pau Casals té la puresa de les coses veritablement grans».
Aquesta fuga hauria de ser estructura d'Estat!
Pau Casals: "Els tres patges", de l'oratori El Pessebre (lletra de Joan Alavedra, orquestració d'Enric Casas/A. Ros-Marbà)
@fschubertfilh
@CoralCarmina
La presidenta del Congrés, Francina Armengol, cita a l'escriptor valencià Vicent Andrés Estellés en el seu discurs en la jura d'Elionor: "«Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble». Perquè la democràcia és el poder del poble".
➡️
Maria Aurèlia Capmany amb un cartell de l'homenatge a Àngel Guimerà que l'Institut Català de les Arts del Llibre va celebrar el 1909.
📷 Pilar Aymerich, 1971
Mantenir el català està molt bé, però encara seria millor exigir al Govern que apliqui la Llei de política lingüística i que faci complir als mitjans públics la missió i els principis de promoure la llengua i la cultura catalanes.
El compositor de la Selva del Camp
@JoanMagrane
ha estat nominat als premis Grammy Llatins en la categoria de millor composició de música clàssica contemporània. Sentiu la seva versió dels poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
«Jo estimo la vida tal com és: dolça, amarga, clara i ombrívola. Tota voldria abastar-la, però ¿quina culpa tinc si són les tintes negres les que més impressionen la meva retina? He de seguir o no la meva vocació?»
—Víctor Català
Foteu pena,
@teatrelliure
. I l'enhorabona a tots els que heu transigit, per ignorància, interès o mala fe, amb els actors culturals i polítics que promouen el nou lerrouxisme —més subvencionat que mai.
Totes les editorials felices s'assemblen. Cada editorial dissortada ho és a la seva manera. Quan tots els llibres rebin la mateixa promoció dels mitjans —si més no dels públics—, tornem a parlar-ne. En l'entretant, valorar la qualitat d'un llibre pel volum de vendes és injust.
"Els italians", poema de Pier Paolo Pasolini recitat per ell mateix. Ennio Morricone va compondre la música que l'acompanya per a la pel·lícula del 1995 "Pasolini, un delitto italiano".
Fa temps que passa. Ara és Roig, fa poc Estellés, i abans Joan Sales, Rodoreda, Català, Ferrater… I no és per fer-se perdonar, sinó per furtar-nos la memòria i la possibilitat de tenir una cultura nacional, és a dir, catalana.
I aquesta moda dels nacionalistes espanyols nostrats citant escriptors dels Països Catalans per fer-se perdonar que són nacionalistes espanyols (cosa que els nacionalistes espanyols no nostrats detecten i els provoca un fàstic infinit) ha de durar gaire?
«No se'ns ha dit prou ni se'ns ha fa fet entendre prou la necessitat i el deure que tenim de respectar els ocells.»
Els ocells amics (1922), de Josep Maria de Sagarra.
Un bon president agrairia a Mèxic l'acollida de tants i tants catalans que van haver d'exiliar-se per la Guerra Civil i un bon conseller de Cultura recordaria que hi van deixar créixer escriptors sublims i una literatura envejable.
Si passés ara, un trepa dels Comuns diria a Gaudí que és molt lleig, i burgès, i pagès, això de parlar en català a un treballador, i no sé què de Sales, i que la literatura en espanyol és catalana, i tot seguit se n'aniria a un acte sobre colonialisme (a Peraustrínia) al CCCB.
👮♂️ Enguany fa 100 anys que van detenir Antoni Gaudí per parlar català a Barcelona
"Un policia va preguntar al senyor Valls, l'acompanyant de Gaudí, cap on anava: 'Vaig a missa' va contestar en català. El policia els prohibí entrar a l'església. Gaudí va intervenir..."
A Stroligut tenim l'honor immens d'haver publicat dos contes de Jordi Cussà. Volem expressar el nostre condol a la família, als amics i als editors que han tingut la fortuna i l'encert de publicar un escriptor tan excepcional.
A , des de fa cinc anys, podeu trobar-hi desenes de textos per llegir i fer llegir a l'escola. Tots editats amb cura, amb respecte a la llengua i a la cultura dels Països Catalans, sense publicitat ni continguts estranys.
Moltíssimes gràcies al
@sindicatomanter
per l'interès que demostren per la llengua catalana i per haver deixat en ridícul els darrers governs, els seus consellers i secretaris i la major part del periodisme i els professionals del món de la cultura.