Greatest tòpics de la literatura catalana. Començo jo:
– La poesia d'Espriu, fatal, però, ah, els contes.
– No m'agrada Carner, però el Nabí, molt bé.
– La bona Rodoreda és la de Quanta quanta guerra.
– Maragall era molt desmanegat.
– Ferrater ho fa tot molt bé.
Més?