Vaig venir-me a USA amb la intenció de no comentar-li a ningú de la universitat els meus problemes de salut mental.
Per un error administratiu, enlloc de tenir una habitació individual, un espai segur per no compartir amb desconegudes, vaig acabar a una habitació doble amb una
Dissabte de matinada vaig anar a urgències voluntàriament perquè després de 3 setmanes molt difícils les ganes d'autolesionar-me havien passat a ganes de suïcidar-me.
És duríssim anar al mostrador i haver de dir-li a una persona que el motiu de la teva visita és que et vols
Dos dies sencers a urgències tancada, a una habitació blanca, quatre parets amb absolutament res que no fos la meva roba, les veus que escolto i atacs d'ansietat. Ah! I un parell de bronques pq en un estat dissociatiu he aconseguit autolesionar-me i ells, els que m'han de vigilar
Sisplau que algú investigui l'estafa que suposen les funeràries i els preus desorbitats que has de pagar.
Al dol hi he de sumar d'on treure diners per fer la cosa més senzilla possible i que tot i així supera els 2600 euros.
És una burrada que no té cap sentit.
Hi ha persones suïcidant-se perquè les estan a punt de desnonar però el que surt a condemnar és que quatre guiris s'hagin mullat amb una pistola d'aigua.
Avui fa un any que vaig intentar suïcidar-me per primera vegada.
No hi ha una història de superació de Mr Wonderful, no hi ha un camí de coneixement i reflexió d'on he sortit més sabia ni cap merda que sigui bonica llegir.
En un any he perdut amics, espais, motivació i els meus
Dimarts a la tarda vaig anar a la primera visita amb una nova psiquiatra. A la seva bio de la clínica diu que és especialista en trastorn bipolar i trastorn post-traumàtic, perfecte per a mi.
Quan portàvem mitja visita parlant, van picar a la porta i una ambulància se'm va endur.
Quan creixes amb pares alcohòlics, aprens a reconèixer les senyals. Només veure'ls pots saber si han begut i quant, parlant per telèfon igual.
Cada vegada que em truca ma mare i reconec en la seva veu que ha estat bebent, vull vomitar i trencar-me els punys contra la paret.
Ma mare va morir al seu pis. Els mossos van entrar i van regirar-lo
Quan vaig tenir valor (i suport) per anar-hi, el propietari va prometre que netejava i guardava tot.
Vaig trigar dies en que em respongués fins que em va dir que ho ha llençat tot pq no hi havia res de 'valor'.
Guia ràpida pel 8M (perdó per no fer-la al matí, estava dormint)
- Si ets un pavo, calla.
- Les dones trans són dones
- La gestació subrogada és tràfic de persones. Tenir fills no és un dret.
- No volem dones a posicions de poder, volem eliminar aquestes posicions.
Us recordo que el patiment psicològic no excusa absolutament res. Estar malament no et dóna carta blanca per tractar a la resta com si fossin merda.
Aquests dies veurem com la pressió, angoixa, depressió o qualsevol altra etiqueta s'utilitzaran per justificar, minimitzar o fins i
La mama va patir més de 30 anys de maltractament. Vivia en una depressió profunda i fa 3 anys va aconseguir marxar. Però no sortia de l'alcoholisme i jo era massa dura amb ella.
Ahir van trobar-la pq els seus veïns estaven preocupats pq portaven 3 dies sense veure-la.
Dani Alves está promoviendo partidos de fútbol dentro de prisión y este mismo viernes marcó dos goles en uno de ellos.
Las peticiones de ropa deportiva de los internos en Can Brians se han multiplicado por cuatro desde su ingreso.
La diferència és tan abismal que encara estic processant-la.
La 'salut mental' no és donar unes pastilles, enviar a teràpia o tancar-nos. És assegurar-se de que tothom pot viure i fer el que vol tot i estar vivint un infern. Assegurar-se de que aquest infern desapareix i podem
Friendly reminder que contra una malaltia no es lluita, no es batalla ni ets una 'guerrera' quan l'estàs passant. Estàs malalta. Punt. Has de descansar, cuidar-te i seguir el tractament. La basura neoliberal de carregar-te la responsabilitat de que tot vagi bé, us l'estalvieu.
Ahir vaig demanar a una professora si podia fer-me una carta de recomanació. Va dir-me que encantada, que li enviés el meu expedient de mates i un CV per inspirar-se.
Sento molta por i vergonya ara mateix. Li he d'enviar un expedient amb unes notes que, amb sort, són considerades
per dissuadir-me de la depressió és la pitjor estratègia que es pot tenir. Invalidar el meu patiment perquè em queda molta vida per davant és cruel i injust.
Venen mesos durs per a les que patim les conseqüències del sistema de salut mental. Ànims a totes💜
El 4 d'abril vaig anar a urgències psiquiàtriques per ingressar voluntàriament.
He dormit castigada al terra, aguanto pavos fasigosos, he acabat a l'hospital per una reacció al·lèrgica a una medicació que prenc aquí fruit d'una mala praxis com una catedral. I NO HA SERVIT DE RES
assumir la diferència de les nostres experiències sense haver de ser marginades de la normalitat. És obvi que el país capitalista per excel·lència no ho aconseguirà mai, però fa molta pena que ens porti tanta avantatge.
bufandes que havia teixit durant anys, i qualsevol merda que amb 0 valor econòmic, ma germana i jo haguéssim volgut guardar perquè era de la nostra mare.
No hi ha prou infern per gent que fa això.
A finals de març abusava de medicació receptada, vaig intentar suïcidar-me, m'autolesionava, escoltava veus i vaig viure els primers episodis de dissociació de la meva vida.
Demà agafo un vol i marxo a Chicago i no puc parar de plorar perquè només és possible gràcies a les meves
Mama, ho estaves fent tant bé i estic tan orgullosa que sempre t'admiraré.
Vas fer el que vas poder, vas superar un càncer que es va tornar terminal, vas deixar enrera una persona de merda i estaves deixant de beure.
T'estimo tant que no em cap al cor. Berga sempre serà un refugi
Poder no calia tirar-li merda a la xavala de 22 anys, quan el teu ex té dos fills amb tu i té 35 tacos. Que potser jo no tinc massa idea, però pots tirar-li merda a ell sense que hagis d'atacar a la noia. I pagar a hisenda també estaria bé.
he tingut la sort d'acabar a un lloc on es prenen seriosament l'estabilitat mental de tots els seus alumnes.
La meva experiència a Catalunya amb la UPC va ser que em donessin com a única opció, desmatricular-me. I jo havia estat entregant treballs des del psiquiàtric.
Estic en xoc i si no he recaigut en prendre'm una capsa sencera d'ansiolítics és perquè ara mateix em rodegen persones maravelloses.
Mama, vas fer el que vas poder i t'estimaré sempre.
Un dia us parlo de la psicòloga del SARA de Barcelona, suposadament experta en violència de gènere, que al dir-li que em quedava al carrer sense lloc on viure, em va recomanar que tornés a viure amb el meu maltractador.
El dia que em mati, tindreu les mans tacades de sang.
Avui he decidit exposar-me, amb la por i els riscos que això em comporta per intentar dir el que no ens deixen dir: el sistema ens mata i invertir-hi més recursos només és una tirita per a una ferida molt profunda.
Avui, gràcies a una amiga, m'he desfet de tota la medicació de la que m'havia fet addicta i de les tisores i fulles que tenia per fer-me autolesions
He suat, he volgut plorar, i encara no em puc creure que hagi estat capaç
Sé que hi haurà recaigudes al futur, però sento esperança
Una víctima de violencia de gènere s'amaga a l'altra punta del món, renunciant a la seva vida per protegir-se, i vosaltres li dieu notícia a fer públic on està.
Sou còmplices de l'assetjament i la VdG que vivim les dones. El mes que ve, llacet lila i a fer el papanates.
Bajo un significativo pseudónimo, Amber Heard se ha mudado a un pueblo del interior de Mallorca de 1.300 habitantes tras el juicio contra Johnny Depp. Los vecinos están encantados con ella
la supervisió d'una oficina que s'ha d'assegurar de que el que em passa no afecti a les meves oportunitats.
Ploro al pensar que estic en un país horrible en gairebé tots els aspectes, sense seguretat social i amb tractaments psiquiàtrics i psicològics medievals, però que alhora
L'odi als rics inclou això, que només valorin si podien trobar unes arracades d'or, que ma mare òbviament no tenia.
Però si desenes de fotografies de tota la seva vida, els últims mandales que va pintar quan les mans ja no li responien com a conseqüència de la quimio, les
el grau de violència i deshumanització que es viu en el sistema de salut mental. He estat dos dies escoltant a enfermers, auxiliars i psiquiatres que era la nervioseta que escolta veus del box 3. Com si a més de boja m'hagués quedat sorda. En ple atac d'ansietat, m'han dit que no
capaç de passar la nit sola. Però vaig poder fer-ho gràcies a ell i la seva voluntat d'escoltar i no jutjar. Si arriba a ser pel metge que em va atendre després, que em parlava d'antidepressius en via venosa i com les que tenim trastorn bipolar només podem passar els períodes
Voleu saber qui és el de la guitarreta? Qualsevol dels vostres amics. Vosaltres mateixos, que ara mostreu tanta indignació. Amb la vostra connivència a les actituds dels que us rodegen, acceptant-ho com a broma, com a manera de ser, com a part de la societat que us protegeix
Que ma mare es presenti a casa meva i jo saber inmediatament que és perquè ha passat alguna cosa relacionada amb el meu progenitor, diu molt de la vida que porto. Ja fa un any que el vam deixar enrera, però continua amb les amenaces. Podria morir-se i fer-nos un favor a tots.
guardar va sortir a la llum. I ella només va assentir, ens va dir que estàvem al lloc correcte i que la seva funció era assegurar-se de que estudiants com jo, entre altres, tinguéssim les facilitats que necessitem. En una hora jo tenia la meva habitació individual. I estic sota
si jo no hi fos, "bipolar amb ideacions suïcides". Cap dels dos va mostrar cap signe d'adonar-se de la meva presència i de que era plenament conscient de tot el que passava. Jo nomès podia plorar i pensar com se suposa que he de confiar en tota aquesta gent quan no mostren
El capità furro, a part de ser un merdes que no mereix ni l'aire que respira, utilitza un dels recursos misógins per excel·lència: tractar de boges a les dones que desafiem l'establert.
La bogeria i l'ideari col·lectiu sobre ella es construeix a base de "subtileses" com aquesta
Us recordo que aquesta noia que ara ilumina twitter, 🙄, publicita el poker, és amiga d'UTHB i no és feminista perquè ella no creu en quotes i sí en igualtat.
Que veig molta mutual seguint-la
Plorant a les tres de la matinada perquè la mama no podrà veure mai on estic i que aconseguiré treure'm el màster. I la trobo a faltar, tan a dins que no sé com treure-ho, que les llàgrimes no em semblen prou.
No puc entendre als que diuen que les experiències traumàtiques et fan més forta. L'únic que m'han donat són conductes adquirides per autoprotegir-me que generen més dolor perquè impossibiliten que em relacioni amb normalitat amb l'exterior. I desaprendre-les sembla impossible.
treure la vida. Jo vaig ser incapaç. Vaig repetir-li 3 vegades que necessitava parlar amb un metge i al final, al veure el meu nerviosisme, va deixar de demanar-me un motiu i va cridar un metge. Va venir un enfermer, de les poques persones que m'ha tractat bé cada cop que acabo
Dos mesos aquí dins i per fi puc dir que divendres em donen l'alta i marxo del centre!
Se'm faran tan llargs aquests dos dies que queden que crec que seran dels més difícils. Però per fi, marxo!!
per continuar intentant-ho. I menys sabent que la resposta és, per part de la majoria de persones que trobo al circuit, tan deshumanitzant i infantilitzant.
Que vulgui morir-me no vol dir que deixi d'escoltar el que es diu davant meu o que no mereixi un tracte respectuós. Estic
Fa un any i mig no era capaç de sortir del llit, tenia atacs d'ansietat a diari i no podia menjar.
Avui és la segona vegada que se m'oblida l'estoig amb la medicació, perquè ni hi he pensat al sortir. He sentit vertigen a l'adonar-me, però oh! la llibertat de no tenir ansiolitics
han estat tan inútils de no adonar-se de res i veure-ho avui, quan plorant els hi he preguntat perquè tinc talls nous i els llençols tacats de sang. Tenen càmeres, el control d'enfermeria a 2m, i la culpa segons ells és meva perquè no he demanat ajuda MENTRE ESTAVA DISSOCIADA.
Aquest any he conegut 3 tios que, després de moltíssima intensitat via missatge i 1 o 2 cites, han desaparegut de la meva vida. Tots molt d'esquerres i aliados, però després desapareixen sense tornar a dir res i et quedes pensant quin és el teu problema i perquè fugen.
preguntar va ser si havien de lligar-me, i quan els hi van dir que jo estava conscient i cooperava, van preguntar si podia caminar. Tot això amb mi davant, com si no hi fos, com si fos un simple objecte sense voluntat. Vaig pujar a l'ambulància amb llàgrimes als ulls, pensant que
els 4 psiquiatres diferents que m'han vist han tingut el mateix comentari: és que no confies prou en nosaltres, no col·labores, ets una pacient difícil, no et vincules prou al teu professional de referència. Quin professional, si me'l canvien cada dues visites? Com he de confiar
allà, i va escoltar-me. No va pressionar-me per prendre medicació, em va deixar parlar, va preocupar-se de llegir la meva història per no fer-me preguntes que poguessin alterar-me encara més. Al final, vaig recòneixer que havia de dormir a urgències psiquiàtriques perquè no seria
cansada d'escoltar que sóc molt joveneta per tenir aquestes idees. La meva edat no té res a veure amb la gravetat del que em passa. O sí, però perquè en 28 anys he viscut una vida de merda que la majoria de persones no arribarà a imaginar mai. Usar la meva juventut com a argument
Totes les coses de ma mare feia més de dues setmanes que havien acabat a qualsevol container perquè aquell pavo (que deu tenir la meva edat) va decidir que res tenia valor unilateralment, trencant la promesa que m'havia fet i llençant fotos, records i les pertinences de ma mare.
mai de la vida confiaria en aquelles persones. No em va donar ni un trist mocador tot i que em vaig passar el trajecte plorant. Quan vam arribar, l'enfermera de triatge va preguntar: "i a aquesta què li passa?". El que m'havia acompanyat a l'ambulància va respondre, de nou, com
Acabo d'arribar al centre on he ingressat voluntàriament i òbviament el primer ha estat recitar-me la llista de medicació que prendré i tirar-me en cara que en aquests gairebé tres anys ja no hagi fet cap seguiment terapèutic. Un seguiment que han de pautar ells. És inassumible
plori, que no serà per tant, o que ells no farien res més que donar-me mocadors de paper.
De debò, vaig anar dilluns a la tarda sabent que entrava a un lloc on tot em seria hostil, però la realitat és mil vegades pitjor al que imaginava. Tot i acceptar un ingrés voluntari,
jo vam plorar molt, vam parlar de com he sobreviscut aquests últims tres anys sense ganes de viure, que ma mare va morir fa dos mesos després de passar per un ingrés de dos mesos. Que abusava de pastilles, m'autolesionava, m'he intentat suïcidar, va sortit tot. Tot el que volia
depressius internats amb control 24/7, hauria fugit al meu llit i qui sap si podria escriure avui això.
Passar la nit a urgències psiquiàtriques és una de les pitjors experiències que es pot passar a la vida. Quan van arribar els de l'ambulància al CUAP el primer que van
altra noia.
Al veure-ho, em vaig posar molt nerviosa, no vull que algú que no conec hagi de veure com em medico 3 cops al dia i guardo una quantitat digna d'un traficant.
Vaig tornar a recepció on em van dir, molt educadament que no hi havia res lliure fins al següent semestre i
Trucada de ma mare després de que hagi estat desapareguda 3 setmanes i al explicar-li que estic ingressada en un psiquiàtric m'explica com està el seu gat. De debò que no entenc com merdes no m'he matat abans. No puc més.
Una de les coses que pitjor porto des de que em van diagnosticar trastorn bipolar és haver de reconèixer en mi mateixa quines conductes són la meva normalitat i quines són indicador de l'inici d'un episodi. On acabo jo i on comença el trastorn? Són dues persones diferents o una
No tinc forces pq ahir vaig anar a dormir a la 1h, al terra d'una sala comuna perquè van decidir lligar a la meva companya d'habitació i a mi no em van deixar entrar més. Cap de les dues havíem fet res. Ella continua lligada i els del torn de nit han intentat amagar que m'han
presents. Òbviament, vaig dir que la meva família sap absolutament tot i ella va assentir per després passar-nos a un despatx on finalment només vam entrar ma germana i jo per espai.
Vaig treure els informes del psiquiatra i ella va veure les meves cicatrius. Tant ma germana com
El meu ex, el que em va fotre fora de casa després del meu primer intent de suïcidi i em va tirar en cara mesos després que els seus pares havien hagut de pagar-li una psicóloga per processar el que havia passat, mentre jo tornava a ingressar per un segon intent. El mateix que va
Els psiquiàtrics són presons per aquells que han comès el delicte de mostrar patiment psicològic, de convertir-se en una càrrega pel seu entorn, i no només deixar de produir sinó entorpir que els que els rodegen continuin amb el bon funcionament de l'engranatge capitalista.
al veure'm tant nerviosa, em van preguntar amb molt de respecte perquè volia una habitació individual. Aquí em vaig bloquejar del tot. Les meves acompanyants (ma germana i la seva parella, i la meva millor amiga) van sostenir-me i parlar per mi. Simplement van respondre per
motius mèdics, i el noi em va derivar immediatament a l'oficina d'atenció a la discapacitat i em va dir que allà m'ajudarien. Vam anar-hi i allà una dona em va veure, va somriure per tranquilitzar-me i només em va preguntar si volia parlar a soles amb ella o que hi fóssim tots
L'última Marató tots els catalanets donaven diners a 'la salut mental'
Porto fent difusió de les mancances i tortures del sistema psiquiàtric i psicològic com a mínim tres anys. Mai he amagat que tinc diagnosticat Trastorn Bipolar.
Sovint, quan faig un tweet, passa això:
símptomes d'humanitat.
Van derivar-me directament a urgències psiquiàtriques, on una enfermera em va repetir el qüestionari de torn. Aquella nit vaig explicar unes 5 vegades que tenia unes tisores sobre el canell esquerre i que podia veure les primeres gotes de sang quan em vaig
Acabo de tenir una cita de 15 minuts on el pavo no m'ha mirat a la cara més de tres vegades i ha dit que estava cansat i que pirava. I allà m'ha deixat.
Gràcies a totes les que m'heu escrit, heu preguntat per mi o simplement us he passat pel cap.
Dos dies a urgències psiquiàtriques i un intent de suïcidi més al meu historial, però continuo amb ganes de seguir rodejada de les meves i intentar aconseguir somriure. 💜
- Amb les putes, contra els puteros
- No hi som totes, falten les presses, les psiquiatritzades, les migrades tancades a CIEs
- Si ets un pavo, calla't mil anys.
Gràcies per venir al meu TED Talk
⚠️Ahir a la tarda
@mossos
i
@bomberscat
van segrestar a una companya psiquitritzada⚠️
Els ingressos involuntaris han estat declarats anticonstitucionals, són una vulneració dels drets humans i suposen la privació de llibertat sense dret a defensa i tot i així continuen passant a
en desconeguts que cada vegada apareixen amb pastilles noves, amenaces d'ingressos, i són incapaços d'escoltar res que no sigui el seu propi discurs?
Porto 3 hores en aquest centre i una psiquiatra que ja no veuré més ja m'ha parlat de noves drogues, tractaments que segons ella
acceptar prendre medicació uns dies i poder marxar a casa. Un somnífer que m'ha deixat 48h KO.
Però com a mínim no estic tancada.
La psiquiatra no deixava de dir-me que veiés com una victòria haver demanat ajuda a temps, però jo només puc pensar que cada vegada tinc menys forces
Dormir a una camilla d'urgències psiquiàtriques és assegurar-se mal d'esquena. Et passes la nit mirant de no clavar-te les cintes que s'usen per lligar als pacients i que són un recordatori constant d'on estàs.
Al matí següent, després de parlar amb una psiquiatra diferent, vaig
ESTIC CANSADA DE MERDES HUMANES QUE JUGUEU LA CARTA DE LA SALUT MENTAL PER DEFENSAR LA VOSTRA ACTITUD.
Us penseu que les víctimes no en tenen, de salut mental? Sou els únics?
Les plantes de psiquiatria plenes de víctimes de violència de gènere i tu jugant a fer pena. 🤢🤢🤢🤢
aturar. De debò que no sé quin bé em fa haver de repetir-ho a cada persona que veig, quan per dins l'únic que vull és fer-ho de nou.
Les enfermeres d'urgències van cridar a la psiquiatra, a qui li vaig tornar a repetir el mateix i que va decidir que passés la nit en una cadira,
impossible, però que ara amb 30 sembla que s'apropi mica en mica.
Us ho dec tot, la vida, les ganes d'intentar-ho, seguir dempeus quan porto dos anys volent morir a diari.
Us estimo tant que no em cap al cor.
I passi el que passi, sé que mai estaré sola.
no he fet perquè no he volgut, quan mai se m'ha derivat enlloc, i la meva ansietat està disparada.
Em costa molt pensar una cosa diferent a que vull tornar a casa, matar-me d'alguna de les mil maneres que he pogut planejar en les hores i hores sola, tancada a una habitació sense
sola, fins que em calmés. Em va oferir diazepam i li vaig dir que ja fa molts mesos que no em fa efecte, així que va marxar a buscar alguna cosa més forta. Gràcies al cel, aquella nit hi havia llits lliures i les enfermeres em van posar en un box perquè pogués dormir una estona.
Ni autolesions ni abús de pastilles en 5 mesos.
És horrible odiar-se a si mateixa al pensar que sóc a la vora de l'abisme moltes vegades, però hauré d'aprendre a conviure-hi.
no teniu ni idea, no enteneu res més enllà del que digui l'últim DSM, de contencions mecàniques, de drogar-nos, d'electroshock.
I les pacients som les difícils, les que no volem colaborar, les perilloses.
Sigui el país que sigui, tot és igual.
Ja he fet l'últim sopar al centre.
Compto les hores perquè demà a les 15h marxo i espero no tornar a ingressar mai més. Les coses que es veuen i viuen aquí dins són inexplicables i moltes vegades només les podem entendre les que les hem viscut.
quedat a cada passa del camí. Les meves amigues, que són les meves germanes, que mai m'han jutjat ni han negat el dolor que suposa tota aquesta merda que anomenem salut mental.
Els pensaments suïcides no han marxat, però crec que de moment em quedo.
Pd 1: no intenteu suïcidar-vos un 1-O.
Ahir de matinada, vaig dir-li a l'
@NoguesAlmodis
que estava plorant i no podia controlar-ho i la tia és va pensar que era per la nostàlgia de la data pels catalans, i no perquè fa un any em rendia. 🤣🤣
Que siguin nens no vol dir que no puguin entendre. Reduir una guerra civil a que eren tontos matant-se, negant l'existència del feixisme i que hi ha posicions correctes i incorrectes moralment és la pitjor pedagogia existent. No tingueu fills si no voleu educar-los.
― Mamá, ¿y de verdad se mataron unos a otros siendo del mismo país? Pero qué tontos, ¿no?
― Pues sí, hijo, pero muy tontos.
Llevar a los niños a ver las huellas de la guerra civil en Madrid no es un plan, es una obligación moral
La CNT BCN protegida per mossos per poder fer un acte digne de VOX.
Gràcies a totes les que us heu apropat a deixar clar que el seu discurs no mereix més que ser aixafat. Gràcies a totes les que us heu manifestat en contra. El meu odi a CNT BCN és personal, veure com reben de
Ostias quin vertigen, que estic arribant a l'aeroport per marxar del país qui sap quant de temps. I jo sense saber conduir me'n vaig a viure al país de la llibertat 🤦🏻♀️🤣