He intentat desenvolupar un xic aquesta idea. Ser docent és fer-se preguntes en tres direccions: en direcció dels sabers, en direcció dels alumnes i en direcció de la societat. És complex, però, alhora, és el que fa l'ofici "vibrant" (Jordi Domènech).
Català a les aules. Treballo en un centre on pràcticament cap alumne té el català com a llengua 1 i els costa molt usar-lo a l'aula.
Què em funciona? Buscar petits pactes "personalitzats" amb ells. Aprofito una trobada al passadís o un moment de treball a l'aula per proposar:
He tornat a aprofitar una guàrdia a 1r d'ESO per fer filosofia amb els + petits. Pensar i conversar amb ells s'està tornant el meu moment preferit de la setmana. Quant d'amor pel saber en els més petits i quina ment més oberta!
Els he demanat quines preguntes els agradaria
Aula de guàrdia.
Toc, toc.
Entra un grup de quatre alumnes:
"Hola, estem fent un projecte per identificar i fotografiar coses polítiques a l'institut. Venim a l'aula de guàrdia perquè... el fet de tenir una aula pels castigats ja és política, no?"
Per transparència, proposo rebatejar les assignatures de 2n de batxillerat:
✏️"Preparació de les PAU d'Història"
✏️"Preparació de les PAU de Català"
✏️"Preparació de les PAU de Filosofia"
✏️"Preparació de les PAU de Biologia"
No teniu, en general, la sensació que gairebé sempre falta temps per a tot? Temps per llegir i covar idees, temps per als amics, temps per construir artesanalment una classe, temps per perdre el temps i descansar, temps per conversar i aprendre, temps per fer les coses bé,
Si sou docents de Ciències Socials, o de l'àmbit de les humanitats, us recomano moltíssim aquests dos autors: Alain Dalongeville i Michel Huber, grans renovadors de la didàctica de la Història i la Geografia en l'àrea francòfona. Algunes IDEES i dos ARTICLES (en castellà!)👇🏼
La meva experiència amb alumnes en risc greu de fracàs escolar és que, lluny de proposar-los els exercicis "fàcils" o repetitius de "reforç" (fitxes de matemàtiques, exercicis de vocabulari, etc) que els solem proposar (i que l'únic que fan és agreujar
Sabem que la situació és extremadament difícil (jo soc pessimista). Però, en canvi, a la pràctica, soc entusiasta. En el dia dia, a l'aula i als passadissos, tot és ple d'ocasions. I no concebo no aprofitar-les, tot i que els motius pel pessimisme siguin aclaparants.
He obert un blog sobre temes d'ensenyament de la filosofia! L'objectiu és compartir-hi idees i pràctiques docents que puguin servir per l'aula. Crec q és interessant que entre tots generem reflexió i eines per l'ofici!
Està obert a propostes i comentaris!
Guàrdia a guàrdia, anem construint un gust col·lectiu per pensar i jo torno a casa amb les butxaques pleníssimes. Observo com aquest moment de filosofia els serveix sovint x connectar grans idees de diferents matèries (bio, mates, socials)
Per què no fem filosofia des de 1 d'ESO?
"Va, et llanço un repte. Tu creus que series capaç de parlar 15 minuts en català? Com ho veus? Ho provem?"
To sempre enjogassat, en positiu. En la meva experiència, els alumnes gairebé sempre s'hi sumen, i es van obrint poc a poc petites finestres per parlar en català.
canvia generalment de llengua a l'hora de comunicar-se amb els alumnes o de fer classe.
Els condemna a no aprendre amb el nivell de domini i comoditat desitjable una llengua imprescindible per al seu èxit educatiu i social. Els condemna a no sentir-se-la mai seva.
Coordinar-se en equips, elaborar situacions d'aprenentatge, investigar, formar-se, llegir, fer acció tutorial, atendre famílies, fer comentaris de qualitat al treball dels alumnes, desplegar nous projectes, fer bona feina a l'aula: és possible en les condicions laborals actuals?
"Escolta, què et semblaria si entre tu i jo parléssim en català? Potser podem aprofitar aquesta oportunitat i així perdem una mica la por. Com ho veus? Jo t'ajudaré!"
A vegades ho plantejo en forma de juguesca o repte, especialment amb els alumnes que intueixo més reticents:
Quan un professor novell entra a l’aula, en realitat, no és un professor novell. És un vell alumne que utilitza inconscientment tota la seva experiència passada (més de 16 anys d’aula diària) per orientar-se en la nova situació.
quan canvies al castellà, parlant-te jo en francès!"
La situació és viscuda com un joc i això permet que els alumnes se sentin còmodes per assajar nous camins lingüístics.
Moltes vegades, faig descobriments interessants. Per ex: descobreixo que l'alumne parlava català força bé
però que l'ha anat abandonant els darrers anys. O ens posem a parlar d'altres llengües que parla, o de com se sent parlant diferents llengües. És una experiència que crea un vincle important.
Ara bé, tota aquesta feina serveix de poc si el propi professorat
En alguns casos, l'experiència és puntual (però qui sap què passarà si anem sumant "moments puntuals"); en d'altres casos, el català s'acaba convertint en la llengua de comunicació habitual entre l'alumne i jo.
A vegades ho salpebro:
"Si vols, t'ajudo a adonar-te
Continuem pensant que podem formar professors "explicant-los" coses, "repetint-los" coses, mostrant-los powerpoints. Però això no forma, no habilita, no dona eines, no fa desenvolupar capacitats. I, en canvi, reforça la idea inveterada q ensenyar és explicar i aprendre, escoltar.
El sistema espera de nosaltres que siguem aplicadors o dissenyadors d'activitats?
Si som aplicadors, necessitem que algú dissenyi propostes que ara mateix no tenim.
Si som dissenyadors, necessitem un temps i unes condicions que ara mateix tampoc tenim.
Això, gravar-s'ho a foc:
"Però si es perden ells [els alumnes 'difícils'], l'escola ja no és l'escola. És un hospital que cura els que estan bons i rebutja els malalts"
— Alumnes de l'escola de Barbiana, Carta a una mestra (1967)
Usem tan sovint el cinema a l'escola per "passar el temps" i amansir (dies de vaga, finals de trimestre, etc.), que dificultem que els alumnes el puguin percebre com un objecte culturalment valuós. Ens contradiem.
- Com va néixer Déu (segons els creients)?
- Com es van crear les races?
- Com es van crear els idiomes?
- Què passa si un camaleó es mira en un mirall?
Meravellosa barreja de profunditat i ingenuïtat que hem explorat amb emoció. Hem parlat de filosofia, ciència, religió, mites
No estava especialment il·lusionat amb l'inici de curs. Però només arribar a l'institut em trobo les antigues alumnes de 1r d'ESO amb qui havia improvisat diàlegs filosòfics en tantes guàrdies i em porten les preguntes que han estat pensant aquest estiu:
Hem de buscar amb tota urgència situacions que, per la seva càrrega de sentit, puguin permetre restaurar a poc a poc el seu vincle amb l'escola. El diàleg filosòfic és d'una manera molt especial una d'aquestes situacions. No és un luxe, és una necessitat.
És exactament això 👇🏽
"Cuando un profesor cree que «transmite» conocimientos, en realidad está transmitiendo información para que el alumnado la use para construir conocimientos. Algunas veces, algunos alumnos son capaces, por sí mismos y de forma clandestina, de iniciar (1/4)
Joder. Deixeu-m'ho dir. És fumut, sí. És difícil, sí. A vegades ho tenim tot en contra, sí. Hi ha segregació, sí. Manca de recursos, sí. Tradicions anquilosades, sí. Mancances totes, sí. Però quin ofici a vegades més refotudament bonic. Quan percebs el brot verd enmig de tot això
el seu divorci amb el món escolar), el que cal, ben al contrari, és centrar el treball en qüestions del més alt valor antropològic i cultural: la vida i la mort, la identitat, la guerra, la justícia, els somnis, la memòria, la societat, l'amor, etc.
M'ha entusiasmat descobrir aquest web (via
@MontseAyats
) amb llibres pedagògics en català en lliure accés. Formen part del catàleg de Textos pedagògics d'
@Eumo_Editorial
. El projecte de publicació digital es va quedar a mitges però aquí teniu alguns títols! 📚👇👇👇
Una idea fabulosa per la formació docent seria alliberar de classes els professors almenys un dia, i fer-los viure tota una jornada escolar des del punt de vista d'un alumne. Fondre's en un grup classe des del matí fins a l'hora de plegar. Us imagineu tot el que n'aprendríem!?
Com ajudar els alumnes a connectar el cervell i la mà i fer-los descobrir que escriure, de fet, ens ajuda immensament a pensar? Com fer-los passar de "escric-perquè-m'ho-demana-el professor" a "escric-perquè-m'és-útil-i-aprenc"? És una cultura decisiva que cal instal·lar.
Un dels meus moments preferits de 2n de batxi és el dia que fem "talller de millora de textos". La cosa va així: els alumnes porten una primera versió d'un text produït per ells (sol ser una dissertació filosòfica a partir d'una problemàtica explorada prèviament a classe).
Avaluar el pensament crític és una tasca complexa.
Aquesta taula proposa una aproximació molt interessant, basada en el Model ACARA (currículum australià) del pensament crític i creatiu (veure tuit següent). Taula completa a l'enllaç:
Dieta intel·lectual per a l'aula:
1. Fes emergir una pregunta, un problema
2. Organitza una discussió exploratòria
3. Ofereix nous recursos per pensar (textos, imatges, dades, etc)
4. Retorna a la qüestió inicial
5. Fes escriure i comunicar les conclusions
Cada cop que poso un gram de competició en una activitat, encara que sigui només un polsim, canvia el gust del plat sencer. De sobte, del que es tracta és de vèncer i guanyar.
Creiem condimentar, però el condiment se'ns menja el plat.
que tractéssim. Han proposat:
- Com es van crear els números? Quan s'acabaran?
- Els que no creuen en Déu, què creuen que passa quan morim?
- L'amor és una creença o un sentiment?
- Com sabem que demà neverà o plourà, etc?
- Els animals pensen?
"Entre els adolescents està calant el missatge de la ultradreta i dels influencers que pontifiquen contra el feminisme"
És perceptible a molts instis i és molt important que intentem entendre què està passant i com podem fer-hi front⬇️
Creix l'antifeminisme entre els nois: se senten víctimes de les polítiques d'igualtat i el Me Too
Un estudi assenyala que homes adolescents consideren que el feminisme els fa més vulnerables i els criminalitza
Avui m'he permès una cosa costosa en temps, però educativament fabulosa: entrevistar-me uns minuts amb cada alumne de classe (2n batx), de manera personal:
"Com ha anat el trimestre? Com et sents a classe de filosofia? En què creus que et puc ajudar? Com podem millorar?"
Una cosa bonica del twitter educatiu a nivell estatal és la naturalitat amb què hi practiquem el plurilingüisme. Tu escrius en gallec, jo en català i l'altre en castellà, i descobrim que ens entenem perfectament. Fins i tot anem aprenent una mica de basc 😂 Visca la fraternitat!
A l'escola demanem sovint als alumnes que escriguin, però rarament que es llegeixin, critiquin i re-escriguin. En canvi, aquests procediments de discussió són fonamentals en el món científic. Adoptar-los a l'aula contribueix enormement a l'aprenentatge dels alumnes.
Cada cop estic més convençut que, sense bancs d'activitats i situacions d'aprenentatge de qualitat a l'abast de tot el professorat, és molt difícil que els centres es llancin a fer cap canvi educatiu.
L'autèntic màster de professorat que fem és durant els 16 anys o més que passem a les aules com a alumnes. I aquest aprenentatge és tan difícil d'esborrar que la majoria de nosaltres continuem ensenyant com a docents tal i com ens han ensenyat a nosaltres com a alumnes.
La Lucía ha arribat a la conclusió "pero entonces la filosofía es estudiarse a una mismo". La Daniela ha representat el procés de pensar com una escala infinita de preguntes i respostes. Hem parlat d'elefants i camaleons mirant-se en un mirall.
"En la nostra opinió, la filosofia incrementa la curiositat al nostre entorn, a la nostra forma de veure i pensar, en compartir diferents [punts de vista] i en aprendre dels altres"
Grup d'alumnes de 2n d'ESO, Carta al professorat i l'alumnat ❤️
Menys fitxes, més diàleg genuï i sentit. Aquí ens la juguem. Necessitem entendre que aquests alumnes són els més exigents de tots (i no, com solem pensar, aquells que menys esforços mereixen o demanen);
El més irònic de tot plegat és q, després d'haver experimentat com a opositors el q produeixen les notes (neguit, inseguretat, desconcert, enveja, vanitat, incomprensió, dolor, etc), molts de nosaltres les seguirem utilitzant com a instrument d'avaluació amb els nostres alumnes.
"Creure que la teoria no és útil per orientar les pràctiques dels docents i que només val l'experiència seria com si un químic defensés que per obtenir un nou producte només cal anar provant"
@SanmartiNeus
Una situació que m'encanta. Els alumnes descobreixen o aprofundeixen en un tema (Plató) a partir d'un dossier de documents. Un sol alumne no pot abraçar tota la documentació. Això dona peu a parlar i explicar-se, a donar forma conjuntament a les idees i connectar-les.
Viatge a Cuba. Fem uns amics de Madrid. D'esquerres. Molt bona gent. A la llum d'un sopar íntim, ens pregunten: "¿pero de verdad pensáis en catalán?"
#Microespa
ñolismos
Doncs unes alumnes s'han inventat sense voler una Situació d'aprenentage de llengua fabulosa. A l'hora de pati queden sovint per jugar a rol amb l'ajuda d'1 docent. I ara han decidit escriure entre totes una novel·la que va creixent setmana a setmana en funció dels girs del joc!
Les competències són, abans de res, blocs de text que trobem en un decret. Perquè esdevinguin una idea viva a dins de l'aula i tinguin valor educatiu hem de dur a terme prèviament un procés de reflexió.
Comparteixo algunes eines que busquen "activar-les".
1) Activador (breu)
Com ajudar els alumnes a escriure textos cada cop més complexos, més cohesionats, més profunds, i a incorporar les exigències -però també els plaers- de l’escriptura filosòfica?
Una clau és treballar en la millora de textos ✍️👁️🗣️
El gran Josep Fontana, sobre l'ensenyament de la història:
"Nuestros estudiantes están acostumbrados a una actitud pasiva ante la enseñanza de la historia (...) Bueno será que se comience a enseñar la historia como un sistema de investigación"
Necessitaríem grups de treball enfocats a la creació i publicació de seqüències didàctiques en les diferents matèries. Els docents ens sentirem sols i una mica a la deriva fins que no tinguem biblioteques solvents de recursos a la nostra disposició.
🔸Què és aprendre? Com aprenem? Quines problemàtiques hi ha associades?
Aquest matí ens hem fet aquestes preguntes al taller de lectura pedagògica de
@l_obrera
.
Si voleu llegir els textos que ens han ajudat a pensar-ho, els podeu trobar aquí
👉
#LaPreguntaFilos
òfica de la setmana.
Cada setmana, els diferents grups escullen una pregunta, forjada en el treball a l'aula, i l'ofereixen a la reflexió de tothom penjant-la al passadís.
Molts alumnes tenen l'instint de cridar el docent cada cop que tenen un dubte o dificultat. És un problema perquè impedeix q el coneixement es difongui també horitzontalment. La regla q se suggereix aquí podria ajudar:
"Abans de preguntar-ho al docent, parla'n amb 3 companys"
Tradueixo:
"Quién va a querer liarse a enseñar a personas con culturas diferentes a la mía, a personas que no han tenido las mismas oportunidades educativas que yo en su infancia ni pertenecen a la misma clase social y necesitan de la escuela apoyo y atención? Yo no"
Coneixeu les rutines de pensament? Les utilitzeu en la vostra matèria? En cas que no, feu un cop d'ull aquí! 👉🏼
(totes les rutines tenen també versió en castellà)
A vegades tinc la visió pessimista següent:
- Cada alumne té una "caixa negra" dins la seva ment.
- En aquesta caixa negra hi guarda creences i teories de tota mena, adquirides fora de l'escola. Són la seva manera "genuïna" de veure i explicar-se el món.
Avui he conegut un institut on, per defecte, a tots els cursos i matèries, les taules estan disposades per permetre tant el treball individual com en grup 😍 Existeixen! 🦄
(Perdoneu que em sorprengui però encara no n'havia conegut cap)
Aquest curs crec que instal·laré una "pissarra de les preguntes" o "pissarra filosòfica" al passadís. Cada setmana decidirem quina pregunta, sorgida en el treball a l'aula, mereix ser escrita i compartida. Com un estímul o desafiament permanent.
Entreu en una aula buida, en acabar la jornada, i intenteu observar què us diu l'espai. Busqueu-hi els signes d'avorriment, de protesta, els intents de fer-s'hi un racó més habitable, els somiejos, les vies d'escapament, el rastre que deixa tota la vida escolar subterrània.
Aquest llibre és tan bo, necessari i punyent que quan arribi a l'última pàgina tornaré a obrir la primera. No n'hi ha prou amb una lectura per pair el missatge ètic i polític que conté.
Un al·legat sacsejador per una escola anticlassista i democràtica. Escrit el 1967. Vigent.
Aquestes són exactament les conclusions que trec després de 5 anys en un centre de màxima complexitat:
"Crec que, amb els públics considerats difícils, som sovint massa poc exigents intel·lectualment, quan, ben al contrari, probablement necessiten 👇
"A partir d'una pregunta que tinc, busco una resposta, però la resposta em porta a una altra pregunta, i una altra i una altra... i així infinitament"
La Daniela de 1r d'ESO explica com és per ella el procés de pensar.
Coneixíeu tota aquesta col·lecció de guies educatives?😱
Sobre com fer mini-etnografies, exposicions, bancs de temps, històries de vida, assembles, collage, horts urbans, ràdios, fanzines, hotels per insectes, lligues de bàsquet... i més!
@aventuraprender
Com més llegeixo [assaig], més tinc la sensació que la substància de la majoria de llibres podria concentrar-se en unes poques pàgines, i això em provoca certa frustració com a lector. Com si sempre estiguéssim allargant la sopa amb aigua i perdent l'oportunitat de parlar clar.
L'atzar m'ha dut a fer una guàrdia a 1r d'ESO. I he aprofitat per fer filosofia amb ells. Quina cosa més fabulosa! Hi ha una barreja de coses que m'ha semblat molt propícia per la FILO: absència de prejudicis envers l'escola, curiositat, una barreja d'innocència i agudesa 1/3
Un bon company meu, el Dani Bastús, professor d'història a l'ESO, va decidir abordar la guerra d'Ucraïna amb els alumnes de 4t. Com anar més enllà d'una lectura ràpida del conflicte? Aquesta és la seva proposta:
L'escola té dues ànimes. La que emancipa (promou l'aprenentatge i l'accés als sabers) i la que selecciona (contribueix a reforçar destins socials). Això fa que en tot professor hi hagi una barreja d'anarquista i zelador.
Companys, aquest fil s'està convertint en una guia d'introducció al còmic compromès. No sé com agrair-vos tanta generositat. Estic prenent nota de totes les vostres propostes. Quin goig!
Fa uns dies vam parlar sobre avaluació a l'
#entredocents
. Per endreçar-me idees, vaig escriure algunes notes, que comparteixo aquí. No soc expert en la qüestió, però em preocupa com a docent i vaig fent d'escarabat piloter, recollint idees de converses, experiències i lectures.
Teniu gairebé completa la sèrie de 'rituals' o 'rutines' per l'aula. Són petits dispositius pedagògics que poden practicar-se de manera freqüent. Tots són de "codi obert", es poden canviar, adaptar, transformar, etc. Espero poder anar compartint + propostes i reflexions al blog.
El
@jdomenechca
va ser un gran escriptor, tant pel que fa al volum com a la qualitat dels seus escrits. Aquí trobareu un recull de les seves publicacions, moltes en coautoria, que potser és útil tenir a mà:
Una classe no és interessant per les coses que expliques o per com les expliques, ni pels coneixements que tens (tot i que tot això importa). És interessant per les situacions de treball que crees i per la manera com obliguen els alumnes a pensar i desplegar idees.
Començo una llista oberta de llibres d'epistemologia de la filosofia, metodologia filosòfica, didàctica de la filosofia, etc. (Em) pot ser útil anar-los centralitzant. Aniré enriquint la llista a mesura que en descobreixi. Si en coneixeu, hi podeu respondre també. Gràcies!
🦉📚
El nou currículum ens convida a treballar a partir de situacions d'aprenentatge. D'on podem treure, però, escenaris adequats per aprendre filosofia?
En aquesta nova entrada al blog, reflexiono sobre cinc possibles fonts de contextos per fer filosofia ⬇️
K., estudiant de FP: "estudiar para aprobar y aprender son cosas distintas. En bachi solo estudié para aprobar". Em comenta entre classe i classe. Du el Zaratustra de Nietzsche a la motxilla. "La gente me dice ¿por qué lees esto? ¿de qué te sirve ? Pero yo sí pienso que me sirve"