La Universitat ha de ser presencial. No per tradició o per mandra davant les noves tecnologies. Ho ha de ser perquè aprenem parlant, interactuant, relacionant-nos. Escoltar i prou ajuda a superar exàmens, no a formar persones amb coneixement i esperit crític.
Doncs no sé, a mi ni grans recaptes ni maratons. Prefereixo els impostos; la solidaritat i el compromís col·lectiu amb els drets de totes les persones. I això no demana accions caritatives.
Veient imatges de la plaça de Sant Jaume. Quin desastre, quina tristor, quina manera de trencar una comunitat, quina bogeria i quina irresponsabilitat.
Ho explica molt bé quan diu que és filla del procés; de l'enorme irresponsabilitat política que suposa sembrar falses expectatives que es converteixen en frustracions molt reals. I ho sabíem.
Ens estem flipant una mica amb això de la docència virtual, però espero que no sigui el futur. Trobo a faltar als meus estudiants i estic convençut, cada cop més, que aprendre i ensenyar implica mirar-nos als ulls i conversar.
Ara reivindiquem la possibilitat a insultar-nos com una manifestació del dret d'expressió. Ja no és necessari ni respectar les opinions d'altres ni ser educat amb els adversaris. Els hooligans han pres el poder i -el pitjor de tot- ho fan parlant de drets i de democràcia.
La feina que s'està fent des dels Serveis Socials és tan important i espectacular com la que es fa des de salut. Els seus professionals mereixen molts aplaudiments i, en el futur, caldria capgirar la tradicional marginació que sempre han patit.
Cada dia més, quan escric un tuit intento pensar en aquelles persones que respecto i que pensen de forma molt diferent a la meva. És una pràctica que obliga a reprimir-te sovint, però em sembla millor que aquella altra on s'escriu només pensant en aquells que pensen com un mateix
Segueixen destrossant tota possibilitat de convivència, tallant qualsevol possibilitat a la tolerància democràtica.
@RaholaOficia
, quanta irresponsabilitat sota tanta vanitat
Lideratges tòxics, de base populista (clamant per la unitat del poble) i personalistes (amb forts components de messianisme). Aquí rau una de les raons principals del carreró sense sortida de la política catalana
La deslleialtat i la divisió intencionades són un greu obstacle, difícil de superar. Cap càlcul partidista o personal ho justifica. Alguns se n'adonaran quan ja serà massa tard, i descobriran que la unitat que tant vam reclamar hauria estat molt eficaç en aquests moments.
No ho acabo d'entendre: si els CDR i els tuitter-starts tenen tant clar que els partits polítics (independentistes) són uns venuts i que només ells (el "poble") tirarà el procés nacional endavant, llavors a què esperen? Necessiten el permís d'algú?
No sé si el professorat canvia d'idioma, sí sé que les famílies canvien d'escola si hi ha població d'orígen estranger. A Catalunya tenim un greu problema de segregació escolar i, clar, l'idioma ho pateix. Si no ens trobem, no hi ha parla compartida.
Quina pena, que no es pugui fer res tan bàsic com un homenatge a les víctimes dels camps de concentració sense embrutir-ho de retrets i instrumentalitzacions. I ni m'importa qui té raó ni m'interessa gens allò dels altres pitjors. Només molta pena i molta vergonya.
Exactament que estan fent aquesta parella? Parlen en nom del govern?? Fan de tertulians en format estiuenc??? Surten d'un dinar massa animat????
Cuevillas i Rahola expliquen el full de ruta per desplegar la República via
@elnacionalcat
Necessito vacances de twitter: m'agrada molt ser-hi per parlar i aprendre de gent molt diversa i molt interessant (25% dels casos?), però cada cop suporto menys tanta mala educació i tanta rancúnia (75% dels tuits?).
En
@soler_toni
assumeix que mai he estat al Consell d’Administració de cap elèctrica, com va dir, faltant a la veritat, en
@estapassanttv3
Però fins i tot quan es veu obligat legalment a rectificar continúa faltant a la veritat.
Ja va passar amb la meva condició de diputat i ara un altre cop. Prou. El secretari gral del Parlament té el deure d’obeir al Ple, que és sobirà. I si no ho fa, el President del Parlament té el deure de cessar-lo i assumir ell i la Mesa la responsabilitat de publicar la resolució
Aquest tipus de posicions són, precisament, les que poden fer que tot vagi pel pedregà. En
@gabrielrufian
és, des de fa temps, la personificació de la irresponsabilitat política:
Twitter no dona per més. Mireu de no fer-ne massa cas. Una abraçada d'admiració per tots dos -
@JoanQueralt
i
@ArgeliaQueralt
-, que sempre heu defensat les vostres idees sense por i amb respecte. Bon estiu i molts petons.
Des d'un compte oficial i citant al President de la Generalitat ens animen a fer tot el que calgui per aconseguir uns determinats objectius polítics. Doncs sí, FA MOLTA POR. La por d'estar governants per irresponsables abrandats.
Des del punt de vista polític, cada cop em sembla detectar una distància més gran entre la irritació maleducada que mostren les xarxes i la indiferència que s'observa fora d'elles.
@LaEtxebarria
"Dietas, cobrar por papers, otros emolumentos" ... que poco conoces la Universidad, Lucia. La verdad es que he encontrado tu tuit muy gracioso.
Hoy me han comunicado que van a publicar mi libro "Organizaciones que saben, organizaciones que aprenden". Lo redacté como material para mis alumnas durante el confinamiento. Ahora podré compartirlo. Gracias INAP.
3 idees q afecten la meva vida professional:
- No m'interessen ni els articles científics ni els índex d'excel·lència
- Aprenc més a través d'assaigs i novel·les. I fent classes, amb els alumnes
- Hem de remoure molt i molt la Universitat
A les properes eleccions votaré a aquells que em diguin que tenen més dubtes que respostes. A aquells que no em facin promeses en el curt termini i em presentint un projecte que reclami temps i paciència
"El súbdito ideal del régimen totalitario no es el nazi o el comunista convencido, sino el hombre para el que ya no existe la distinción entre hecho y ficción, entre verdadero y falso ( H Arendt)
No volen manters, però contractem per 4 hores a persones que en treballen 12 i desgravem el cotxe per recollir els nens a l'escola. Som una societat hipòcrita.
Veure la ràbia que desperta l'alcaldessa
@AdaColau
no em sorprèn, però diu molt poc sobre la qualitat política d'un país que, més enllà de la realitat de la feina feta per uns i altres, no pot suportar als seus adversaris polítics.
En
@xgraset
acaba de fer una entrevista a Tatxo Benet. Només li ha preguntat pel seu llibre i si denunciarà a aquells que ha filtrat la seva conversa amb D Madí. Suposo que algú li concedirà un premi per aquest important treball d'ensabonada periodística
#mes324
Tots els comentaris de Pilar Rahola en la mateixa direcció: volar qualsevol pont i embrutir-ho tot. El seu paper a la política catalana serà, efectivament, objecte d'estudi.
"Déjenme decirles la verdad: si alguna vez el fascismo llega a EEUU, lo hará en nombre de la libertad."
T Mann, conferencia al Claremont College de Los Angeles, 1940
Massa tòpics i desconeixement quan tertulians i periodistes parlen de l'administració pública. No saben com funciona i desconeixen l'enorme capital d'excel·lents professionals amb vocació de servei públic que conté. Sovint, treballant molt millor que el sector privat.
La "Crida" a un moviment ciutadà sense ideologia, però que invoca el compliment d'un mandat popular, és un exemple d'invocació populista que podrem incorporar als manuals de ciència política.
Molt desafortunada la intervenció d'Albert Rivera davant una bona professional com
#L
ídiaHeredia. Tot i això,
#TV3
ha de ser conscient que, efectivament, molts catalans pensem que no és la nostra. Hi ha mil raons per justificar-ho.
És una cosa molt repetida: la política ha de combinar l'ètica de la convicció amb l'ètica de la responsabilitat. I, sobretot, ha d'evitar caure en mans de persones que desconeixen la necessitat d'aquest delicat equilibri.
Tres coses sobre les quals no tinc dubtes: (1) que votaré, (2) a qui votaré i (3) que NO seguiré gens ni mica aquesta campanya electoral que no parla de res que m'interessi.
Alguns clamen per la democràcia i esperen usar-la per imposar-se als altres. No tenen ni (puta) idea de que parlen quan esmenten la democràcia. (Avui estic força emprenyat, ho sento)
He escrit "Els referèndums: votant en soledat". No estic contra dels referèndums, però sí contra proposar-los sense ser conscients de potencials i límits. via
@elpaiscat
@yeyaboya
A l'escola dels meus fills, un institut públic de Girona, costava l'any passat 300 euros. Vaig preguntar que passava amb les famílies que no ho podien pagar i la resposta: es queden a Girona. Vaig dir que no em semblava correcte i em van contestar que la vida és així. Tal qual
He de reconèixer esgotament, ganes de passar pàgina de 1714 i de començar a treballar amb ganes i rigor per l'accés a l'habitatge, pel canvi climàtic, per l'educació ... Realment esgotat.
És mort un escriptor espanyol que vivia a casa nostra i que tenia les penques de retratar la seva realitat fent-la passar per ser la realitat general del país.
A més, era tan barrut que va atacar sempre la llengua catalana, menyspreant-la tothora. Déu l'hagi perdonat. Jo no.
Hauríem de parlar insistentment d'aquestes situacions i hauríem de concentrar tots els nostres esforços en evitar-les. En canvi, parlotegem tot el sant dia de coses que només són fum.
Ara ens hem de donar caliu els uns als altres i deixar passar uns dies ... però després, si volem sortir d'aquesta situació, haurem de començar a parlar. I haurem de fer-ho oblidant retrets i enfrontament. Espero que en siguem capaços.
En contra de l'opinió majoritària, penso que necessitem polítics professionals; que tinguin una mínima idea del que significa dedicar-se al noble ofici polític.
Tertulians desconcertats, aferrats a arguments desfasats, embolicats amb banderes descolorides, incapaços de llegir la realitat sense tòpics, tòpics i més tòpics.
Pel que he entès, tothom pot fer tot tipus de pactes i estratègies, però només quan van bé pels seus interessos. Quan no els afavoreixen, són tots intolerables; una colla de traïdors sense escrúpols. És això?
La primera (gairebé única) condició per ser un bon professor és estimar als teus alumnes. Pot resultar cursi, però aquesta estima és la millor pedagogia.
Fa temps que m'autocensuro a l'hora d'opinar sobre la situació política catalana. És trist, però és així. Potser no hauria de fer-ho, però no crec que ara mateix sigui possible un diàleg entre els que, dins de Catalunya, tenim visions diferents de la situació.
L'atac de les estructures de poder de l'estat a la coalició PSOE-UP em recorda l'atac de les estructures de poder catalanes al tripartit. En aquest país hi ha qui pensa que el poder i les institucions són seves.
A la política catalana hi ha massa gent parlant dels altres despectivament. Finalment haurem de parlar, però potser ja no ho podrà fer aquesta generació. La cosa va per llarg, crec.
Ho he fet!! He començat el curs demanant als alumnes que a classe no obrin ni ordinadors ni tablets ni mòbils. No només no ha passat res sinó que tinc molt bones sensacions. Seguiré informant 😜