Del mes d’octubre a febrer ha estat dur, depressió, problemes económics i físics, fer-me mal, una perdua de coneixement. Si sóc aquí és per ella, la terapia i amics indomables, l’aturada mundial encara m’ha fet canviar més. Gràcies per estimar com estimes! (ja sóc una persona)
Hi havia molta policia avui al carrer. Hi hem sortit tots a treure el cap, i m’he trobat que la iaia venia amb la foto d’
@elperiodico_cat
. Pell de gallina!!
Avui he tingut la sort de fer una foto de la foto que la
@fpmaragall
té a la seva entrada. L’única sort que tinc en aquests moments en la meva vida és intentar poder transmetre una gran part de mi en cada imatge que faig. Es una metafoto però ha vingut amb mi tota la tarda.
Han estat moments complicats i alhora bonics. Hem fet un bon tomb al camí, per molts dies més amb els escuts activats i els somriures a la cara i al cos. (Crec que actualment, faig més bona pinta)
Arrel del que va dir fa uns dies la
@venturosm
, us vull explicar que tot just fa un any vaig deixar la feina a
@vicepresicat
per salut emocional. I vaig entrar en un periòde de por i inseguretat personal i económica, però també de reparació.
Avui com sempre i amb gust hem pagat per veure el
@FCBbasket
i feliços. Però ens ha plogut al darrer quart. La sensació ha estat entre pena, tristesa i un cert surrealisme.
Llegint Perec em fascinava la importància del quotidià, del que passa sense ser vist, inclús del que molts anomenarien tafanejar. Em va passar al confinament, em passa ara, mirar la vida lentament, mirar-la de fit a fit sense ser rellevant però alhora tremendament bonica.
He trigat prop d’un any a fer 5km sense parar, sense que el cap digués prou, sense cap molèstia, sense cap por, he trigat prop d’un any a començar a ser jo de nou. Gràcies
@JnnDiaz
Dels cinc diputats que éreu aquí, un el 80% del temps ha estat amb el telèfon; dos, la meitat del temps i, altres dos, molt poquet", ha seguit. "Fiqueu-vos a la nostra pell.
Les coses importants són les que no ho semblen, com aquesta xerrada. Gràcies
@xgraset
el tracte, el fer i la sensibilitat, una sort. Gràcies a tothom que avui a volgut saber de mi i alegrar-se de les coses bones.
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
[Corrandes d’exili] Joan Oliver
Un cap de setmana diferent com sempre que arriba a casa, tant ell com les seves germanes. Ser diferent també vol dir tenir aptituds diferents, m’ha costat molts anys entendre, ara aprenc de tots els instants a prop teu.
Encara no tinc molt clares les paraules, m'ajudeu? però molt feliç de passar a formar part d'
@postroph
amb la meva primera novel·la. Us estimo molt
@BernatRuiz
i
@_espatricia
.
Sense ser molt conscient veig que m'he dedicat a fotografiar el paisatge més quotidià i diari que passa imperceptible per la gran majoria de la gent, però que té una riquesa absoluta. Això és el que he après i fet durant els darrers tres anys. I ho estimo i l'estimo molt.
La darrera col·lecció d’imatges que li vaig poder fer. Començo un nou camí, que espero em porti noves aventures i reptes. Gràcies
@perearagones
per posar-ho sempre fàcil.
Milagros Caturla fotògrafa dels finals dels anys 50/60. Tenia un taller de modista a casa els seus pares. Es va poder comprar una Leica M2 i tenir el seu propi laboratori de revelat a casa. El seu oblit rau per perdre el pis, el seu laboratori de revelat i ser dona.
T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. Les gratituds.
[a tots aquells que esteu i heu estat en tots els moments de la meva vida]
Em diu que és gran. Que, quan es mori, morirà, que no hi pot fer molt.
Hi jo, que he vist morir als 4 avis, al meu pare, al 2 tiets, a molts amics més joves i vells que jo, penso...i quan et moris, es tornarà a morir una mica del meu jo, perquè formes part de mi.
He rebut una trucada del meu fill, ha caigut i s’ha fet un nyanyo al cap, hem acabat dialogant d’Egipte. Sempre és un pou de sorpreses, mai molt fàcil, ni sencill, ni estàndard, però, sorpreses i que carai, és el meu fill...que voleu que us digui.
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat, el cartipàs vençut, la tarlatana vella. I baixaré les graus amb vestit d'alegria que hauran teixit aranyes sense seny. Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques. Maria-Mercè Marçal.
Papa quan tornarem a estar junts? és una d’aquelles preguntes recurrents en les nostres vídeo trucades. La resiliència en tots els àmbits fa anys que ens acompanya a tots 4.
Molt content de poder anunciar que començo una nova etapa com a col·laborador al
@nuvol_com
, uns valents per voler donar vida al
#jazz
i fer-me confiança amb les meves propostes! Gràcies, gegants!
Els subscriptors ja podeu llegir a l'avançament del cap de setmana:
➡
@ClaudiaRiusL
ens parla d'un projecte de diàlegs organitzat pel
@MuseuFMares
i
@galeriesdartcat
➡Sobre filosofia fora de la gàbia
➡Una nova aventura musical d'Oriol Vallés
Jo he tingut la sort de ser estimat per qui em va salvar la vida del suïcidi. Avui he parlat amb la
@pvallsb
i m’ha ensenyat els seus escrits. Durs i alhora reparadors almenys per mi. Llegiu-la!
Divendres vàrem trobar a terra la iaia ravalera, havia caigut (he retallat les fotos). Us volia dir que està bé i que aquest confinament ens ha fet més veïns. En 5’ els balcons ens vàrem organitzar per intentar agafar-la. Al final, bombers i ambulància i tot un ensurt.
En dies m’he sentit com un caçador cercant els detalls, els moments, ja formo part del mobiliari i xerro amb les veïnes, la lluita individual, ajudes, els no recursos, mòbbing, el patir viscut. Totes les converses acaben amb un: gràcies per aquesta estona. (Un gràcies!)
L’olotina Carme Gotarde, va ser la retratista d’Olot de les dues dècades anteriors a la guerra civil; bona part de la societat olotina va passar pel seu estudi per fixar diferents moments de la vida.
Molts dies de treball, per una bona llei que he pogut viure en la seva elaboració interna. Que obre nous àmbits, formes i visualitza les dones trans. Felicitats
@JnnDiaz