Epigrafista, informàtic al
@portdebarcelona
i badaloní. Investigo en llengües i escriptures paleohispàniques, especialment la ibèrica i si és rupestre, millor.
@DavidGarRubert
@CarmeJunyent
Casualment😉, el cas que descrius s'assembla al de la llengua ibèrica, on una possible solució seria que es tractés d'un continu dialectal. Identificar les diferències dialectals en una llengua no desxifrada i tan fragmentada ja són figues d'un altre paner
Ja ha sortit a FLV el treball sobre la inscripció vascònica de la mà d'
#Irulegi
, on l'analitzo des de la perspectiva ibèrica: sorion+eke = divinitat 'bona fortuna'+datiu, similar a l'urdal+ike de la Cerdanya. Amb una 3ª vibrant (ř) i una 2ª nasal (T=ń).👇
Excepcional troballa d'
@A_G_Sinner
, la 1ª àncora amb inscripció ibèrica, baitolo, que prova l’existència d’armadors ibers al s. I aC. a la ciutat de Baitolo/Baetulo (
#Badalona
). Triple satisfacció, com a epigrafista, badaloní i portuari. La publiquem a:
Ja es pot consultar el meu treball a la RAP sobre el sistema de numerals
#ib
èric, que posa al dia les evidències internes que donen suport a la teoria, més enllà de la similitud formal amb els numerals
#bascos
, que va ser el punt de partida de la hipòtesi:
Ja ha sortit publicat a RAP 31 l'article sobre les noves inscripcions rupestres d'Osona, dues de l'Esquirol i una de Sant Martí de Centelles, amb un abecedari i diverses possibles divinitats i epítets: sibanetin taŕbaite, balkar kanśkebe i aloŕberi gais.
Bon reportatge d'
@HOY_Angela
al diari Hoy sobre les inscripcions paleohispàniques d'
#Extremadura
, a propòsit de la troballa de l'abecedari del
#Turu
ñuelo i en el que hi he participat. És un corpus de menys de 20 inscripcions, però amb molta diversitat de llengües i d'escriptures.
Ja ha sortit l'estudi sobre el plom CIRNE del M. de Xàbia, escrit amb
@nmoncunill
@vsabatev
i
@JavierVelaza
. És un llarg i ben conservat text ibèric nord-oriental dual que podria constar de 3 textos diferents. Hi surt el conegut baides i molts antropònims.
A la conferència del
@MuseuBdn
vaig presentar una excepcional tortera trobada en una sitja de mitjan s.I aC a la Plaça de la ciutat romana amb una inscripció ibèrica que repeteix el text d'una rupestre cultual de Ger👇neitiniu[ns]tir·baŕbinki[te·u]skeikite
Nou article de síntesi sobre els
#ibers
de la
#Cerdanya
amb Oriol Olesti. L'especificitat del corpus epigràfic ceretà i del registre arqueològic indica que els autors d'aquestes inscripcions són els propis ceretans i no pas ibers desplaçats d'altres zones.
Esteles ibèriques de
#Baitolo
(
#Badalona
)
@MuseuBdn
: Les de la dreta van aparèixer a la claveguera del cardo màxim (2000): 1) Ḿlbebiuŕ+ar+ḿi 2) Banduin+ḿi Ḿlbebiuŕ+ebanen. La de l'esquerra es va trobar a de Can Peixau (1928): Tikano S (20) o Tikanos👇.
A la conferència del novembre passat al
@MuseuBdn
vaig revisar les inscripcions de les 3 esteles ibèriques de
#baitolo
/
#Badalona
, proposant una nova lectura per la de Can Peixau: tikanos o tikano S (20), potser amb l'edat. Ho podeu recuperar al vídeo👇.
El jaciment de Masies de Sant Miquel és un jaciment espectacular, que segur proporcionarà en els propers anys moltes + inscripcions ibèriques🥳. A l'article també hi han participat J.Noguera, J.Morer, D.Asensio, R.Jornet (
@ultilatie
) i J. Sanmartí (†😥).👇
Nou article sobre el plom de Masies de SM que es va desintegrar en + de 500 fragments. A l'espera d la restauració, s'ha identificat l'espina central, on hi apareixen maj. NNP: tautini, goroigi, tigirselgi, ... combinats amb altres elements, com tiagu(ge).
A un dels ploms de Yátova (1979) hi havia un text antic quasi il·legible a sota del modern. La darrera restauració va fer visible un text de 8 línies. És un text comptable, amb referències múltiples a quantitats de monedes (salir). Gràcies,
@muprevalencia
.
El proper dimarts 21 de maig a les 18 h participaré al seminari «Llengües en conflicte o llengües en contacte en època romana» a la seu de l'
@iec
amb
@nmoncunill
i moderats per Marc Mayer per parlar de la llengua ibèrica. També per zoom. … Codi: Nub82i
Ahir vaig participar al congrés
#DoliaexHispania
de Tarragona parlant del dolium de Ruscino amb la inscripció ibèrica ogei (20), probablement indicant la seva capacitat en àmfores, cosa que es pot validar per comparativa amb dolia llatins. Un breu resum a:
Gràcies a la invitació de
@nmoncunill
publico a
el procés de desxiframent de l'escriptura del sud-oest (AKA tartèssia), que no està tancat. El pas determinant el va fer Ulrich Schmoll el 1961 en identificar la redundància vocàlica dels signes sil·làbics.
Aquest cap de setmana tindrà lloc el III Congrés Internacional
#Ibers
a l'Ebre a Tivissa . Hi participaré amb
@ultilatie
amb un pòster sobre les noves 14 inscripcions ibèriques del Coll del Moro, com el bele[ś] d'una àmfora itàlica.
El proper dissabte 26 de maig a les 12h donaré una conferència al
#MACullastret
sobre el plom que va aparèixer a les excavacions del fossat: La lectura de la inscripció és: babar • kikibi • isar / titibiaŕbibi. Més informació a l'enllaç.
#DIM2018
En Jordi Casamajor ha localitzat a Ger una inscripció ibèrica inèdita (urdalir, amb dubtes) que conté la plausible divinitat urdal (+ir) que apareix 9 cops al Tarragon i que podria tenir relació amb la divinitat vascona VRDE (porc).
Ja està disponible la meva comunicació al col·loqui de Loulé sobre el sistema dual celtibèric, analitzat des de la perspectiva ibèrica. Alguns dels temes tractats són els dubtes sobre els signes ke del bronze de Luzaga o l'origen de l'escriptura redundant.
@CasamajorJordi
Aquesta inscripció d'Er forma part del conjunt d'inscripcions rupestres de la Cerdanya format per 45 roques i uns 170 textos. En particular, al text superior hi posa kebelkure : erkunbase que suposem que són dos noms de divinitat en datiu. Per saber-ne més
Ja es pot consultar la meva contribució al congrés "Palaeoeuropean Languages and Epigraphic Cultures. Challenges and New Perspectives" (Roma, març de 2019), en el que em vaig fer càrrec de l'apartat dedicat a les escriptures epicòriques paleohispàniques.
Nou article sobre el plom de Masies de SM que es va desintegrar en + de 500 fragments. A l'espera d la restauració, s'ha identificat l'espina central, on hi apareixen maj. NNP: tautini, goroigi, tigirselgi, ... combinats amb altres elements, com tiagu(ge).
El proper 15 de juliol participaré en el IIIer Seminari d'Arqueologia del Castellot de
#Bolvir
(Cal Fanxico: 19h) per parlar de les inscripcions ibèriques rupestres de la
#Cerdanya
. Ja coneixem unes 200 inscripcions en més de 50 roques. Per saber-ne més👇:
Ja s'ha publicat l'estudi que hem realitzat amb el
@nanducodina
i el Gabriel de Prado del plom que va aparèixer a les excavacions del fossat d'Ullastret
#MACUllastret
. Contingut enigmàtic, però probablement cultual: babar • kikibi • isar / titibiaŕbibi.
El museu de
#X
àbia exposa per 1ª vegada l'excepcional làmina de plom amb una llarga inscripció
#ib
èrica nord-oriental dual dels ss. IV-III aC.
A1: sakaŕaŕgi : sadugelur : uŕkebeŕśe : baidesbaiduŕ
A2: istabansgetuřunbilosḿilun : niosildiř ...
Article👇
Ja ha sortit l'estudi sobre el plom CIRNE del M. de Xàbia, escrit amb
@nmoncunill
@vsabatev
i
@JavierVelaza
. És un llarg i ben conservat text ibèric nord-oriental dual que podria constar de 3 textos diferents. Hi surt el conegut baides i molts antropònims.
Agraeixo al
@macarqueologia
que em convidés a col·laborar en l'exposició Der Iberer del
@antikenmuseumbs
de Basilea . Així com, poder participar en el catàleg amb un capítol sobre la llengua i l'escriptura dels ibers. Disponible en 🇩🇪
Avui participaré al col·loqui internacional d'epigrafia comparada a Bcn, on parlaré de les inscripcions ibèriques sobre dolia i àmfores i com ens han ajudat les inscripcions llatines per entendre alguns mots ibèrics: ogei/20, sakaŕ/Vetus i tieike/Annorum.
Ja es pot consultar la meva contribució al catàleg de l'exposició l'Enigma iber del
@macarqueologia
en la que faig un breu repàs al que creiem saber sobre la llengua i l'escriptura ibèrica. Especialment, sobre divinitats, numerals i origen de l'escriptura.
El proper 24/11 donaré una xerrada a
@IEV_Valls
sobre la llengua i les escriptures ibèriques, fent especial esment a les inscripcions de Valls i en particular a la nova làmina plom opistògrafa en escriptura nord-oriental dual.
Us hi esperem a les 19h30’.
Ja disponible en obert el treball del col·loqui Parole per gli dèi (Roma 2017) sobre inscripcions ibèriques rupestres, que va ser el desencadenant per començar a identificar divinitats:
El volum complet està disponible a:
@mjestaran
Aclarar que tanto Orduña como yo defendemos que la explicación más probable a la relación entre numerales ibéricos y vascos es la relación genética entre ambas lenguas. En el link una visión ecuánime desde la lingüística histórica vasca de Martínez-Areta:
El mayor descubrimiento realizado sobre lengua ibera en los últimos años han sido los números. La hipótesis planteada por Eduardo Orduña ha permitido descifrar el valor de los numerales iberos gracias al vasco.
¿Quiere decir que contaban en vasco los iberos? 🤔⬇️
Antiquity 98-397: Inscription on a bronze hand recovered at the Iron Age site of
#Irulegi
(Navarre). Its detailed linguistic analysis suggests that shares its roots with the modern Basque language and constitutes the first example of Vasconic epigraphy 👇
Ja ha sortit a FLV el treball sobre la inscripció vascònica de la mà d'
#Irulegi
, on l'analitzo des de la perspectiva ibèrica: sorion+eke = divinitat 'bona fortuna'+datiu, similar a l'urdal+ike de la Cerdanya. Amb una 3ª vibrant (ř) i una 2ª nasal (T=ń).👇
Ja ha sortit a AUSA l'article escrit amb Montserrat Rocafiguera sobre dues noves inscripcions ibèriques del
@Museu_Esquerda
, una amb el nom agiradin i l'altra amb un rar signe B'oïde. També proposem una nova lectura de la rupestre, amb la divinitat balkar
Demà dijous (19h) donaré una conferència en el marc de l'exposició l'Enigma Iber del
@macarqueologia
: Teories sobre la llengua i les escriptures ibèriques. En la que revisaré, entre d'altres, el sistema de numerals ibèric i la relació amb el basc. Via zoom
Agraeixo al David Valls
@dvbotet
i al Toni Arbonès
@grananaconda
que m'hagin convidat a participar al mític programa Els viatgers de la Gran Anaconda de
@CatalunyaRadio
per parlar sobre la llengua ibèrica. Ha estat un plaer. Felicitats pel 25è aniversari.
Ja ha sortit l'article sobre el darrer plom de Tivissa. El text està escrit en un dels plecs interiors, quan ja s'havia començat a plegar. Banduleis és un nom de persona i eiar podria ser un verb similar a egiar (= fer), però exclusiu de textos cultuals.
La defensa de la meva tesi doctoral "L'origen i el desenvolupament de les escriptures paleohispàniques", en mode compendi de publicacions i dirigida pel Dr. Javier Velaza, tindrà lloc el dijous 13/12 a les 11h a la Sala de Graus de la F. de Filologia (UB)
.
He participat en l'estudi d'una làmina de bronze celtibèrica de Sòria, gràcies a la confiança d'Eduardo Alfaro i Joaquín Gómez-Pantoja (S.T.T.L.). És un text oficial amb els coneguts auzar(es) i ueizui i potser amb riounu identificant la població emissora.
Acaba de sortir l'article sobre una possible damnatio memoriae a una inscripció ibèrica rupestre de la Tor de Querol d'esquema NP + I + ekiar + [ND + e]3, amb urtinbiur (dedicant), ekiar (fecit), i tikanal, naibetin i balkar com a divinitats. (1ª pàgina)👇.
Entre els dies 16 i 18 d'octubre de 2024 es celebrarà a Madrid el XVè Col·loqui Internacional de Llengües i Cultures Paleohispàniques. Els que hi vulguin participar amb una comunicació (20') hauran d'enviar abans del 9 de juny un breu resum, màxim 1 pàgina, a xvcolpalhisp
@ucm
.es.
Dilluns que ve, 14 d’agost faré una xerrada a Puigcerdà al Museu Cerdà (19h), dins del cicle Recerca’t! organitzat per
@recercacerdanya
, sobre el que es pot explicar de les divinitats ibèriques a partir de les fonts epigràfiques. Us hi esperem! D’Urdal a Baśkal.
#ibers
#Cerdanya
En aquest treball amb J. Velaza, C. Mata, D. Quixal et al. presentem una nova làmina de plom (
#PicoDeLosAjos
,
#Y
átova) amb una inscripció dual, potser votiva, i de paleografia del s. IV aC: tořaibeleś/de · teřargeida · kutuŕ.
@muprevalencia
@ArqueologiaUV
Dijous participaré al Col·loqui del Vi a l’antiguitat al
@MuseuBdn
parlant del paper dels ibers en la producció i el comerç del vi: segells, tituli picti i grafits sobre àmfora i dolia, làmines de plom i, com no, l'àncora de baitolo
Les escoles epigràfiques ibèriques de la
#Cerdanya
: dual (imatge tuit anterior) i no-dual (imatge tuit actual) encaixen bé amb les fases arqueològiques: la dual correspon a la fase ceretana (s.IV-½s.IIaC), i la no dual a la republicana (½s.IIaC-3/4s.IaC).
Nou article de síntesi sobre els
#ibers
de la
#Cerdanya
amb Oriol Olesti. L'especificitat del corpus epigràfic ceretà i del registre arqueològic indica que els autors d'aquestes inscripcions són els propis ceretans i no pas ibers desplaçats d'altres zones.
El dissabte 10 d'octubre a les 19h parlaré al
@museudellivia
de com les inscripcions rupestres de la
#Cerdanya
permeten identificar les divinitats dels
#ibers
. La xerrada és part de la inauguració de l'exposició 'Memòries de Pedres' i s'emetrà també online
Ja s'ha publicat l'estudi que hem fet amb J.F. Clariana, R. Coll i M. Prevosti sobre dues inscripcions ibèriques d'Iluro sobre dolia amb els noms: ikeadin i boŕki. El darrer correspon al freq. nomen llatí Porcius, essent el més conegut M. Porci de Baetulo.
Ja es pot consultar l'article a Liburna sobre dues làmines de plom amb inscripcions ibèriques d'una col·lecció privada i de procedència desconeguda. Tot i que es tracta només de fragments, s'identifica la freqüent paraula iunstir i l'antropònim selgibas.
@macarqueologia
La gerreta de La Joncosa (Jorba, Anoia) és el més proper a un text literari ibèric: barete : iŕe : oskaistire : tikotinte/ iekate : eŕokate : egiarḿi : banḿi : iekate[---]nite : banikate : luśiunbaker/ eŕokarḿi : banitegidane : nitekedane :+[---]kaliḿsedane : banitegidane/...
El nº200 dels Quaderns de la Revista de Girona de
@nanducodina
, A. Martin i G. de Prado està dedicat als ibers indigets, en la que he redactat el capítol dedicat a l'escriptura. Els indigets son autors de les inscripcions ibèriques més antigues al s.V a.C.
Nou article amb Ignasi Grau sobre les inscripcions ibèriques del Cabeço de Mariola (Museu d'
#Alcoi
). Amb una àmfora itàlica amb el nom bele(ś) i una d'ibèrica amb beleśbi[n] (arḿi) ambdues de la mateix casa i que podrien representar a la mateixa persona.👇
Oxford U. P. anuncia per febrer de 2019 el llibre Palaeohispanic Languages and Epigraphies editat per
@A_G_Sinner
i Javier Velaza:
Amb
@nmoncunill
hem redactat el capítol IV Palaeohispanic Writing Systems. Un breu resum a l'enllaç:
La mà d'
#Irulegi
:"...Además, me genera dudas sobre si una lengua similar al protovasco reconstruido para el s. I a. C. llegó a existir, por lo que, si no fuera así, el vascónico podría ser lo más parecido al protovasco real que podemos esperar encontrar."
A la conferència del novembre passat al
@MuseuBdn
vaig revisar les inscripcions de les 3 esteles ibèriques de
#baitolo
/
#Badalona
, proposant una nova lectura per la de Can Peixau: tikanos o tikano S (20), potser amb l'edat. Ho podeu recuperar al vídeo👇.
Nou article (&C. Stannard, J.A. Chevillon i
@A_G_Sinner
) sobre les fraccions de bronze dels
#ibers
elísics (
#Montlaur
ès). La llegenda bine no és clara: podria ser antropònim (magistrat), topònim (seca) o marca de valor relacionada amb bin (2), potser 1/12.
Nou article escrit amb
@nmoncunill
i
@JavierVelaza
sobre una nova inscripció llatina rupestre d'Er que comparteix superfície amb diverses inscripcions ibèriques: És un text cristià dels ss. IV-V dC: Els anys feliços de Marcelus (i de) Gaius a la Cerdanya.
🔙 Els laietans eren l’antiga tribu ibera que viva al pla de Barcelona abans de l’arribada dels romans. De fet, el nom de la ciutat ve d’una paraula ibera, "barkeno", però encara se’n desconeix el significat
👨👩👧👧
@lafamiliabarris
Ja s'ha publicat l'article redactat amb l'
@A_G_Sinner
al Journal of Roman Archaeology dedicat a les implicacions de la troballa de l'àncora del baitolo sobre el comerç del vi laietà a mitjan s. I aC. Un resum i les conclusions a
En aquest article també publiquem la nova lectura de la llegenda d'unes fraccions de bronze de Montlaurès, śeѓkir, que coincideix amb la dels sisens d'
#undikesken
, i que és, clarament, una marca de valor formada sobre el numeral śei (6): śe(i)ѓkir = sisè.
Nou article (&C. Stannard, J.A. Chevillon i
@A_G_Sinner
) sobre les fraccions de bronze dels
#ibers
elísics (
#Montlaur
ès). La llegenda bine no és clara: podria ser antropònim (magistrat), topònim (seca) o marca de valor relacionada amb bin (2), potser 1/12.
En Joaquim Grau i jo acabem de publicar dues inscripcions ibèriques aparegudes el 2016 a les sitges de Can Fontgrau (Sils). Són dos antropònims, un de clarament ibèric (
#ibers
), ildurtigi, mentre que, kai, és probablement la versió ibèrica del llatí GAIVS.
Ha sortit l'article sobre la inscripció ibèrica de Sant Sebastià de la Guarda, escrit amb
@ARojasRabaneda
i
@josepburch
. Està feta sobre una campaniana A del s.II aC i conté un plausible nom de divinitat: baśkal amb el morfema -er de datiu. Un breu resum a
Aquest diumenge (13h) participaré al Festival Indika
#Ullastret
amb una conferència sobre l'escriptura ibèrica: desxiframent, variants, genealogia ... També parlaré de la llengua ibèrica: antropònims, divinitats, substantius, numerals ...
@macarqueologia
Per als que no vau poder seguir en directe la conferència del cicle "L'Enigma iber", "Teories sobre la llengua i les escriptures ibèriques", podeu recuperar el vídeo al següent enllaç: . 1.- La llengua 2.-Les escriptures 3.- Les divinitats 4.- Els numerals.
Nou article sobre 15 noves inscripcions ibèriques de Pech Maho, amb
@nmoncunill
, J.Gorrochategui i E.Gailledrat. Segells amb el nom del terrissaire (oskar) i grafits amb el del propietari, bé gal, katubaŕe/Catumaros o ibèric, toloi(n) i eŕsko(n), +(e)nḿi.
A l'article també donem la nova lectura d'un plom en escriptura sud-oriental, pub. el 1920, prob. cultual, on hi podria haver 3 numerals lèxics, ban(1), bin(2) i ilur(3) i els seus equivalents simbòlics: I, II i III. Tot i que també podrien ser 2 noms de persona: banbi+[ i ilu+[.
Nou article amb Ignasi Grau sobre les inscripcions ibèriques del Cabeço de Mariola (Museu d'
#Alcoi
). Amb una àmfora itàlica amb el nom bele(ś) i una d'ibèrica amb beleśbi[n] (arḿi) ambdues de la mateix casa i que podrien representar a la mateixa persona.👇
Ja es pot consultar l'article complet sobre la possible divinitat ibèrica urdal (Ger, Cerdanya)
L'ús del morf (i)ke en funció similar a la del morf (i)ka, el confirmaria com a especialització benefactiva del datiu, representat usualment pels morfs e i er.
La lectura final de la nova inscripció ibèrica rupestre de Ger és urdalike (urdal+ike), una dedicatòria a la divinitat urdal, ja documentada 9 cops a l'abric del Tarragón i potser relacionada amb la divinitat zoomorfa vascona VRDE (senglar).Un breu resum a
Tesi defensada.
Agraeixo al tribunal format per Ignasi-Xavier Adiego, Francisco Beltran i
@nmoncunill
les seves interessants indicacions. Així com la intervenció del Director de la tesi Javier Velaza. I la presència dels companys que han pogut assistir com a públic. Gràcies.
Ens ha deixat Javier de Hoz, degà dels paleohispanistes. Descansi en pau. Fins al darrer moment va estar lúcid i recentment va participar activament a la reunió del grup Hesperia, on tot i els punts de discrepància, vam trobar amples espais de coincidència
A la conferència del
@IEV_Valls
vaig fer una presentació preliminar (està en curs de restauració) de la làmina de plom del Vilar de
#Valls
que presenta una inscripció
#ib
èrica nord-oriental dual a cada cara amb més de 100 signes. Vídeo ja disponible👇
Ja està disponible el text complet de l'edició en francès de l'estudi de la inscripció rupestre d'Oceja sobre els quatorvirs ibèrics de Iulia Lybica (
#Ll
ívia,
#Cerdanya
) editada amb Javier Velaza (UB) i Oriol Olesti (UAB) i publicada a la revista Sources.
Nova inscripció rupestre llatina d'Oceja amb els quatorvirs ibèrics de Iulia Lybica (Llívia, Cerdanya):
Bella•Gaisco•f(ilius)
Bella•Bastobles•f(ilius)
Adinildir•Betepe[-•f(ilius)]
Corneli•Erdoild[ir•f(ilius)]
scriptum•est•IIII•viratum
Ja es pot consultar la meva darrera contribució a l'estudi de l'epigrafia rupestre de la Cerdanya publicada a la revista Sources. Dues inscripcions inèdites procedents d'Oceja, tot i que, molt poc clares tant pel que fa a l'estructura com al lèxic:
Demà dilluns 6 de maig, a la Sala de reunions de l’ICAC, tindrà lloc el VI Seminari sobre epigrafia i Societat a Tàrraco, amb Javier Herrera, que farà la presentació, “Tendencias actuales en la investigación epigráfica: El caso de la Hispania meridional”.
Ja es pot consultar la meva contribució al catàleg de l'exposició "Memòria de pedres. Els gravats rupestres de La Cerdanya i d'altres llocs" (Bellestar, Fenolleda), sobre el caràcter votiu de les inscripcions ibèriques rupestres:
El 4 de setembre, participaré al seminari de Llengües i Epigrafia Antigues de Gandia amb una comunicació sobre el plom Villares V de Kelin (Caudete de las Fuentes). A partir d'una lectura corregida, proposaré una possible interpretació de la seva estructura, clarament comptable.
El proper dimarts 7/11 participaré al cicle de conferències “Novetats arqueològiques 2023” del
@MuseuBdn
amb una conferència sobre l’epigrafia
#ib
èrica de
#Badalona
, tant de les ja publicades com de les novetats dels darrers anys. Us hi esperem a les 19h.
Que no sigui urdal 😀, que apareix nou vegades a l’abric Tarragón (València) i un cop a Ger (Cerdanya). Està formada pel nucli *urde i el sufix -al, propi de divinitats i, probablement, era una divinitat zoomorfa, com la vascona VRDE (‘porc’ / ‘senglar’).
Figureta de fang d’un porc senglar localitzat en una sitja del segle V aC, de l’assentament rural iber de Saus (Alt Empordà).
#Art
#Patrimonicultural
#Arqueologia
@ultilatie
En aquest pòster del
@ibersebre2023
donem a conèixer amb
@ultilatie
14 noves inscripcions ibèriques del Coll del Moro de Gandesa, corpus que el situa entre els 40 principals jaciments que documenten l’ús de l’escriptura ibèrica. A la publicació de les actes hi haurà més detalls.
Nou article a la revista ker sobre els mètodes que usem per identificar les possibles divinitats ibèriques, com p.e. garde i tikanal: el grau de repetició i la coherència morfològica. Article dedicat a la memòria d'Oriol Mercadal: .
Ja es pot consultar el treball sobre la inscripció
#ib
èrica d'un vas caliciforme del Vilar de
#Valls
amb l'element baika. És un treball conjunt amb el malaguanyat Joan Sanmartí, J.Noguera, D. Asensio, J. Morer,
@ultilatie
i P. Menéndez
@GH_UB
#M
ónIberRocs
Nova inscripció rupestre llatina d'Oceja amb els quatorvirs ibèrics de Iulia Lybica (Llívia, Cerdanya):
Bella•Gaisco•f(ilius)
Bella•Bastobles•f(ilius)
Adinildir•Betepe[-•f(ilius)]
Corneli•Erdoild[ir•f(ilius)]
scriptum•est•IIII•viratum
Ja disponible en obert l'article (
@ARojasRabaneda
i
@josepburch
) sobre la inscripció
#ib
èrica de Sant Sebastià de la Guarda amb una dedicatòria a la divinitat baśkal en datiu (er). La base del nom seria baśk seguit d'al (=urde + al) com el BASCEI aquità.
El 27 d'octubre l'Oriol Olesti (UAB) i jo participarem al col·loqui telemàtic de paleohispanística de Bordeus amb una ponència sobre l'arqueologia i l'epigrafia dels
#ibers
de la
#Cerdanya
, els ceretans. Un resum a:
Inscripcions a:
Des del punt de vista epigràfic són especialment significatives les dues inscripcions ibèriques de la campanya del 2015, una tortera amb l'element kaśtaum i un petit vaset amb l'element baikar, ambdues amb el signe B'oïde (r). Publicades amb
@mariniyasan
:
📢 PEÇA DESTACADA DEL MES.
🏺 Les sitges ibèriques de Vilademuls.
👉Gerra de ceràmica ibèrica amb línies blanques pintades. Possiblement de producció indigeta (s. III aC).
ℹ️
Interessant cicle de conferències al
@MANArqueologico
"Nuestras primeras lenguas: las lenguas y las escrituras paleohispánicas", cada dijous del 12/9 al 17/10 a les 19h. Entrada lliure. La primera serà impartida per Joaquín Gorrochategui (EHU/UPV): ¿Qué es la Paleohispanística?
Ja està disponible l'article escrit amb
@arqueoesther
sobre una inscripció d'una copa CAMP-A 28ab de Vidreres que conté el concepte cultual baika base del freqüent baikar, propi de petits vasos, i del baiketa d'una nova lectura d'una copa àtica d'Ullastret
@reygodo
La informació que dona el fil sobre la llengua ibèrica no és gaire fidedigne. En particular, a la següent conferència defenso la relació genètica de la llengua ibèrica amb la basca a partir de la similitud dels numerals.
@dvbotet
Estudio amb els arqueòlegs del
@marqalicante
la nova làmina de plom en escriptura greco-ibèrica del final de la 1ª fase, ss. V-IV aC, de la Illeta dels Banyets (El Campello). Els resultats preliminars indiquen que es tracta d’una petita etiqueta comercial.
Dimarts que ve participaré a les jornades científiques "Contestània ibèrica revisitada" al
@marqalicante
en commemoració dels 50 anys de la publicació d'Enric Llobregat. Les jornades es poden seguir en streaming en aquest enllaç
@DavidGarRubert
@BaixPallars
@BalanzaMarc
@elnacionalcat
A l'article manquen més referències a l'ibèric, que probablement va sobreviure als Pirineus fins a època dC indeterminada. En tot cas, la frontera entre ibèric i protobasc no és clara. A la Vall d'Aran, protobasc, però a la Cerdanya, ibèric. Aquí en parlo
Ja ha sortit l'article escrit amb
@A_G_Sinner
"Rock Sanctuaries, Sacred Landscapes and the Making of the Iberian Pantheon" a la revista Religions, que consolida les investigacions en epigrafia rupestre ibèrica dels darrers anys, especialment a la Cerdanya.
@ChifladoEl
@sumendiak
Zorionak!!🤩. No mucho. Quizás la lectura del primer elemento fuera sorioneke, con un k(e) plural, puesto que el signo final es dudoso. También parece que el signario usado permitia distinguir tres vibrantes, puesto que se aprecian 3R', 3R' marcadas con un trazo horizontal i 1R.
El 9 de novembre participaré al simposi internacional Learning scripts, forgetting scripts organizat per
@nmoncunill
i
@manuelramireza
a la Universidad de Las Palmas, amb una comunicació sobre l'escriptura turdetana. Un breu resum a
Ja es pot consultar la meva contribució al llibre editat per
@nmoncunill
i
@manuelramirez
en la que faig un primer esbós de l'escriptura turdetana i com podria encaixar amb el que la toponímia i antroponímia de la zona ens transmeten de la seva llengua: