Ràdio, tele, pagueta.
Sostinc una entonació humorística que recorda la de les vedets barcelonines d’una altra època. Diva enfarrucada que contesta malament.
Shakira i Piqué tanquen les negociacions i Shakira s'emporta els nens a Miami.
El sentit que pren la frase "quan et fas gran aprens que estimar vol dir deixar marxar", avui, és demolidor.
Multitud de gent esperant el resultat del sorteig de la loteria de Nadal a la Rambla de Canaletes el 1910, quan encara no hi havia ràdios.
📸Frederic Ballell, AFB
Abolició de Halloween i Castanyada i retorn immediat de Tots Sants. Cementiri, dinar discret i, a les sis, tothom a casa. Punt. Ni trucos, ni tratos, ni sabates que fan cloc cloc, ni el déu que ho va parir.
Em trenca el cor que digui "Gràcies als catalans que accepten que gaudim de la festa" perquè no hem d'acceptar res ni ens han d'agraïr res. Estan a casa seva, amiga. A CASA SEVA.
🗣 "Estem a Catalunya i sortirem a gaudir amb seny, com sempre. Gràcies als catalans que accepten que gaudim d'aquesta festa i que gaudeixin amb nosaltres"
A cal metge m'han fet empassar una càpsula enorme amb un càmera dins per mapejar-me els budells i quan l'he vist pensava que no em passaria però m'he animat dient a l'infermer Miquel "coses més grosses m'he empassat".
No li ha fet gràcia.
Avui he dit per antena que Ramon és un nom horrible i ha trucat un senyor que es diu Ramon indignadíssim demanant que em disculpi públicament
Supera-ho.
Així que demà torna la mongeta tendra amb patata a les nostres vides i 13 setmanes seguides sense festius. Vaya vayita hahahha i encara n'hi haurà que pensaran que són classe mitjana.
S'ha perdut arrissar les cintes que embolcallen els regals amb unes tisores. Era un gest que em fascinava, per bé que el resultat de l'ornament és més lleig que picar a un pare
Criticar el treball de la Rosalia sense haver escoltat el disc i esborronar-se per quatre frases és el mateix que feien els meus avis quan els meus pares els posaven els Beatles. Rosalia és revolucionària, canviarà coses i el millor de tot és que ÉS UNA DONA.
Fa anys que madre anota la temperatura i la pressió atmosfèrica diàries. Hi afegeix una emoticona per saber si ha fet sol, si feia núvol o si ha plogut. Té llibretes senceres amb aquestes taules.
Aquest senyor ens va convidar al seu despatx (de considerables dimensions) a dinar unes "codornices al horno" que havia cuinat ell mateix amb una recepta que va heretar de sa mare. Des d'aleshores que li tinc una especial estima. El millor.
Això que fa la
@CharliiePee
és una volta més a la comèdia. A priori incomoda, crea rebuig, però el fons és un raonament diàfan: el patriarcat impregna totes les capes del pensament.
Diu exactament el que vol dir en un exercici que inclou doble salt mortal.
S'ha mort la Mayra Gómez Kempt. Les nits de divendres era l'únic dia que ens deixaven sopar biquinis al sofà mentre vèiem l'Un, Dos, Tres amb na Mayra fent un desplegament de capacitats comunicatives extraordinari. Descansi en pau.
A casa sempre m'havien dit que Nochebuena castellans nosaltres no fins que el meu nòvio em va convidar a casa seva la nit de Nadal i vaig acabar fins dalt de cava rascant una ampolla danisdelmonu i PUTO FELIÇ.
Deixin la gent celebrar les coses, que demà se'ns menjaran els cucs.
Ahir es va suggerir de forma educada a un establiment de Barcelona que fora interessant tenir les cartes en català. Al biquini n'hi deien mixto, amb això ja t'ho he dit tot.
Se'm va prometre que elevarien la queixa. No ho faran, ja ho sé. El que no saben ells és que hi tornaré.
Ja és ben gros que, de quatre setmanes que té el mes, només durant uns dies, al nostre cos no li estigui passant res, reines.
I així, 40 anys de vida fèrtil.
Per no parlar del que ve després.
Ni del que passeu les que sou mares.
ÉS QUE QUINA TELA.
No fa gaire vaig presentar una gala on la gent de la cultura es va aixecar a fer un beure mentre cantava la Júlia Colom. No havia vist mai tremenda falta de respecte.
Never forget el càsting que vaig fer pel Cor de la ciutat on portava rastes de pega, me les vaig treure al cap d'un mes, em van trucar i em van dir que el personatge havia de dur rastes. Una dilatada carrera actoral, vaja.
Així parlava a mon pare quan tenia 15 anys. I així em parlava mon pare, com en Graset. I després m'enviava a l'habitació i la setmana que ve no surts. Aviam si madures, que tens 15 anys.
Fa uns dies que la rentadora perdia aigua, ai mecatxis, quin contratemps. Bueno, ja ens ho mirarem perquè no era gran cosa ni tampoc ho feia sempre. Avui, ha centrifugat tant que me l'he trobada 5 centímetres endavant. El que ha passat després, no t'ho imagines. amiga. 👇👇
Ahir vaig entrar com un coet a la pastisseria a recollir la mona que tenia encarregada. Fora al carrer, una senyora d'uns 80 llargs, arrepenjada en un bastó, lluint ulleres de muntura daurada i els cabells blancs nuclear em va dir "Perdoni, però la següent soc jo"
Quin riure quan es prenien decisions random i improvisades i el populatxo ho justificàvem amb un "és que no ens poden dir per què ho fan, per no donar pistes a l'enemic, segur que jugada mestra". Almenys vivíem amb aquella esperança.
Si fas la ruta de les Illes Medes amb el vaixell dels corsaris, et fan una foto i després te la venen, com al Tutuki Splash de Port Aventura.
L'hem comprada perquè no es pot sortir pitjor.
"Ah no! El nino també el vull!".
També volia el nino. Perquè una mona sense nino, no és mona, amiga. Tinguis l'edat que tinguis.
I vaig sortir de la pastisseria amb l'ànima pessigada.
M'ho arriben a dir quan tenia 15 anys i no m'ho crec. Potser és de les poques vegades que m'he posat nerviosa a l'hora de fer secció. Moltes gràcies per fer-nos feliços
@ElsPetsOficial
@CristianBilba12
Sí, que los perros no son cosas. No se compran, se adoptan. Y nunca se devuelven. Es lo primero que deberías enseñar a tus hijos, campeón.
Ha arribat el moment de jubilar el portàtil i que la persona de la botiga em demani com vull el nou i jo respondre CUQUI.
JO QUÈ SÉ PAVO QUE NO ES PENGI QUE NO EM DONI PROBLEMES PER ESCRIURE I MIRAR TUITER NO TREBALLO A LA NASA NO EM MIRIS COM SI FOS TONTÍSSIMA
Ahir vam veure l'últim capítol de Tor. El manso va considerar que en Porta es va deixar perdre l'oportunitat de posar el punt final amb un enèrgic SANSACABAT.
És en aquests moments quan me n'adono que he trobat l'home de la meva vida.
He anat a renovar el DNI.
- Bon dia.
- Buenos días.
- Tenia cita per renovar el DNI. Elisenda Pineda.
- Tráid?
- No, Traïd. Fixi's en la dièresi.
GELOR
- Le sale el turno por la máquina.
I he anat a treure el tiquet TAL QUE
Acabo de comunicar al meu gestor Manolo -que m'ha acompanyat els últims vint anys, gronxant-me en matèria fiscal- que em dono de baixa d'autònoms. Acte seguit m'ha contestat que coincideix amb la seva jubilació. I m'ha caigut una llàgrima, galta avall.
@JuanMa_Moreno
Pues yo me he reído, Juanma. Es muy bueno. Sobre todo cuando la virgen dice que se aparece y FFFFIUIT! SILBA!!! JAJAJAJAJJAJA!! ME PARTO, JUANMA! PÁRTETE TÚ TAMBIÉN, HOMBRE! NO ME SEAS ASÍ AAJJAJAJJAHAJAJ FFFIUUIUIUUJ!!! JAJAJAJAJAJ!!! POR EL SUELO ESTOY! LLORANDOAJAJAJAJA!!!
Cofoia anuncio que avui servidora s'estrena a Les dones i els dies de
@CatalunyaRadio
amb la pubilla de cuixa ferma
@montsevirgili
i tot un equip de dones extraordinàries. Ens hi posem a partir de les 21h. No s'ho perdin que hi haurà seda i gases!
Deu anys feia que havia donat per perdudes les meves vambes preferides. Les he trobades a casa de madre mentre feia baldeio. Dins d'una capsa, ben desades.
No puc descriure l'emoció que he experimentat en veure-les. Com una nit de reis.
Als anys 60 va venir a Premià i va demanar voluntària per cantar amb ella El vestir d'en Pasqual. Madre va ser l'escollida. Anys després, a la ràdio, vaig demanar-li si la podíem cantar de nou, ella i jo.
Que sonin les trompetes, Núria!
M'ho anotin, que encara els veig despistats:
No és Llèida, és Lléida.
No és Bèrga, és Bérga.
No és Montblanc, és Muntblanc.
No és leviósa, és leviosáaaa
Bueeeno, es veu que tothom sap com actuar quan se't cola un ratolí a casa. A casa. On hi ha mascotes i nens. Un ratolí de ciutat, no de bosc, que vés a saber quines malalties porta, o si ve sol o no. Haurem de demanar perdó per ser adults responsables. Quines coses.
Fa una setmana que, al vestíbul de l'edifici, les nenes del segon i la del cinquè, van penjar un cartell on convidaven a tothom a l'espectacle de patinatge que avui dissabte a la tarda tindrà lloc a la pista i que han preparat pels veïns.
Hi anirem.
Tres dies entrant a la cafeteria per comprar esmorzar i tres dies que jo en català i ella en castellà. Avui , al cobrar, m'ha dit "dos amb seixanta-cinc" i "adéu, bon dia".
Que li vam veure 300 red flags a l'entrevista que van fer amb l'Ibai i que es van comentar, és un fet.
I que si s'ho han deixat, me n'alegro per ella.
Que faci sola i es deixi estar de senyoros amb dents folrades de paper de plata.