"Tota dependència espiritual o política respecte un altre centre, porta a la submissió més o menys accentuada. La desnacionalització equival a la descentració. Un poble i un home desnacionalitzats són un home i un poble descentrats. (1930)

"Avui són molts els catalans que amb una estrella en tenim prou." (1922)

"El fosc traïdor no és tan perillós com l'astut amfibi." (1934)

"Oposar la llengua espanyola a la llengua catalana no és un acte d'universalisme. És, simplement, un acte d'espanyolisme." (1922)

"Quan una nació es federa i cedeix a l'estat central la pau i la guerra, dóna allò que és més important de la vida material de la nació. La sang dels seus fills queda en mans de l'estat central i la vida econòmica també." (1923)

"El combat en el terreny lingüístic és el que més ens convé, el que majors probabilitats de victòria ens ofereix avui." (1923)

"Un poble que ha perdut la llengua pròpia, ha arribat a la més trista i abjecta misèria." (1920)

"El recobrament del sentit internacional de Catalunya va junt amb el recobrament de la pròpia consciència." (1931)

"Si els espanyols tenen 20 nacions i 50 o 60 milions d'ànimes que parlen llur idioma, per què s'oposen que l'idioma català tingui plenament reconeguts els seus drets dins el limitat territori de la nostra nació i entre els cinc milions que la parlen?" (1922)

"La desviació està en el patriotisme doble, en el bilingüisme voluntari o imposat, en l'ànima migpartida." (1934)

"Sosté en Cambó que a l'endemà de la nostra independència hauríem d'unir-nos a Espanya novament. Un amic meu, fiant-se de teories biològiques, va aviar un ocell engabiat, esperant que tot sol tornaria a la gàbia. L'ocell va sortir i encara vola pel cel de la llibertat." (1922)

"És injust dir que la causa de la decadència de Catalunya la van dur els extremismes. La causa fou tot el contrari. La portaren aquells catalans que van abdicar de les característiques de la pròpia personalitat." (1922)

"Tinc la convicció que Catalunya, federada amb Espanya, lluny de viure en perfecte harmonia, tindria més conflictes que ara mateix." (1923)

"La nació és una unitat superior que lliga els homes distanciats econòmicament o intel·lectualment." (1920)

"La desnacionalització no és altra cosa sinó la pèrdua de l'equilibri nacional, l'adopció d'un centre de gravetat situat fora de la pròpia terra." (1930)

"La nació, la pàtria vera, és l'única força que pot atenuar les conseqüències funestes de l'exageració sectària del sentiment de classe." (1920) - i recordem que Rovira i Virgili era d'esquerres i a favor de l'obrerisme i la solidaritat humana; però, primer, la nació catalana -

"Cada llengua tendeix a formar una cultura. Els homes d'art, de lletres, de pensament, i de ciència d'un poble tenen llur centre espiritual en la unitat de llenguatge." (1932)

"Els moviments nacionals del segle passat (XIX) han fet molt més que donar lloc a reivindicacions polítiques i agitacions populars [...]. Han creat o han refet un gran nombre de valors espirituals i culturals de la humanitat." (1929)

"Tota la feina del catalanisme nacional, que és el catalanisme autèntic, consisteix a restablir en els catalans el camí del recobrament patriòtic." (1934)

"Seria un error immens creure que la federació soluciona el problema de Catalunya." (1923)