I en Clint, només il·luminat per sa foganya, s'encén es puret i guarda un secret, i guisa un conillet a la llauna.

Tornes i és normal ara m'espanta, sempre seràs sa reina de sa meva entranya, ja sé de fa temps que estimar-te és com agafar gotes de pluja amb ses mans.

Astre Sol, maragdes i cristalls, fons amb foc ses aigües manantials, venes, pous rosseguen sediments, plantes, flors frondoses i abundants.

Sense llit estic malalt, ficcions i realitats, sa tele me vetla, he dormit en es sofà. Avorrit i entotsolat he descobert un bon amic, és un neurona que me ven sa llibertat.

I és igual si ja no mos queden pessetes perquè robam es paper higiènic de sa biblioteca de s'excel·lentíssim ajuntament de Lloseta.

Consider que sa virtut és prou elàstica per menjar un clamaret amb gust de sípia, d'un mal dia en què un excés de matemàtiques va fer caure comptabilitats i nirvis.

Antenes, terrats, carrers d'abril assolellats, llençols eixuts amb suavitzant. Un camp de blat fa ones amb es vent, m'he equivocat, no sé què he fet.

És dòcil, té vida, si el mires ja no hi és, té un membre que respira, és s'animal que no existeix. Se toca i se vagina, fornica amb ell mateix, té un far que m'il·lumina, té escata com un peix.

Antenes, terrats, carrers d'abril assolellats, llençols eixuts amb suavitzant. Un camp de blat fa ones amb es vent, m'he equivocat, no sé què he fet.

Es creuers cap as sol ponent semblen uns hotels que s'han despenjat de sa costa.

A sa platja situades ballarines de ballet, en postures variades, col·locades diferent. Sa marea va baixar, tot allò brillava gris, elles ja eren allà i un al·lot ho va anar a dir.

I enfila sa carretera des far de Ses Salines; i enfila sa carretera i duu es canet darrere darrere. Hi ha trull de contrabando, un truller.

Ella tenia dues llunes en tota sa cara, les obria i les tancava. I tenia ses dues cares de sa lluna, una blanca i s'altra obscura.

Dolça besada té gust que s'acaba, punt i principi de viure sense tu. Jo no sabia que també me donaries manuals de geografia cent dillunsos a un dibuix. Jo què sabia d'alens que se trobaven, de cabells que s'embullaven, de mans i de perfums.

Desil·lusionat, m'ha travessat un colador, però ja estic millor, només un poc deshidratat. Desenamorat, he arribat tard i m'ho he perdut, que vas de brut! T'haurem de reciclar.

Canta, triple salt immortal, vull que soni sa fauna selènica. Canta, vull sentir respirar s'Amazònia i ses flautes d'Amèrica.

Badies de petroliers, excuses de mal bevedors.

Som s'atronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter. Un dia assolellat partim estacions espacials, monitors, cronòmetres, compte enrere fins a nou, qui marca sa marca, qui dóna el sus i partim com un coet.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies, pensaves i fumaves darrera una revista. Són massa domicilis, de moure tots es mobles, receptes italianes, és massa temps amb obres. I quan va sortir es sol, després de 4 dies, i vares dir "has vist?", supos que amb un somriure.

Es oceans i sa lluna, es teu caràcter és hermètic, amb sa mirada perduda dins un planeta desèrtic. Robot eficient, més intel·ligent que sa gent i de molt, sa computadora amb un segon sumarà totes ses estrelles d'aquest món.