Fa exactament dos anys, dues mans van triar un mateix llibre a la vegada. Era l'únic de la llibreria. Els seus propietaris es van mirar i, en un llampec d'inspiració, van decidir compartir la lectura. Avui encara es llegeixen. Tindrem temps. Relats confinats.

Gràcies a tu, la vida ha esdevingut un lloc on el desig ho amara tot. Mai hauria imaginat que un món així fos possible.

Van lligar-se a una passió ignota i van tirar la clau per la finestra.

Aquella cambra mai els havia vist vestits, però cada nit es despullaven. De pors, de prejudicis, de la rutina, perquè abans de tocar-se, sempre es llegien, i no es feien cap petó fins que no havien arribat a la darrera pàgina.

Mai perd una oportunitat de tocar-la, de tastar-la, d'adorar-la sense treva. Cada vegada s'hi sent més a prop i intueix que ja no sabria respirar sense el seu alè. Mai no podrà deixar-la marxar.

Em quedo aquesta nit si endevines quina de les meves pigues és la més gran. Tens deu segons.

Brinden junts i celebren el moment abocant les copes sobre la pell ardent. Beguts de ganes de no desaprofitar cap gota.

Abans que el dit arribi a prémer el botonet, ella sent una electricitat que creua tot el seu cos i l'inflama. La mira als ulls, somriu i truca.

Ritme. Tacte. Carícia. Pausa. Control. Frisança. Aroma. Precisió. Escalfor. Rialla. En un sol instant.

Avui tot és lent. Cada moviment s'allarga i el degustem sense pressa. Desitgem parar el temps i gaudir d'un moment etern, on es fonguin els nostres anhels i mai més puguem separar-los.

Serà exactament com jo et vagi relatant. Si segueixes el guió, prometo una vetllada excepcional i un vídeo que ningú oblidarà.

RT @Kendra697: Promeses a flor de pell, de la meva junt amb la teva, i que de la fricció ens fem foguera.🔥🔥🔥 #LosBuenosDiasDeKendra i Nora

Té el cos encès, efervescent, perquè sap que avui sentirà totes les teves promeses sobre la pell.

Planifica les seves trobades al detall i fins ara, ningú li ha demostrat que l'atzar ho faci millor que ella.

El vestit de foscor cau per sorpresa de tothom. Quan toca el parquet, el seu cos il·lumina la sala i les fantasies de tots els convidats.

Hi ha jocs on rendir-se és una altra forma de guanyar.

Té una meravellosa manera de mesurar si una cita s'ha allargat massa.

Últimament, les cites comencen a assemblar-se massa a una gimcana.

Mai no ha conegut ningú amb una forma tan contundent de reclamar un massatge.

Després de provar diverses maneres, han trobat que amb aquesta posició conversen millor. No hi ha distraccions. Només l’un davant l’altre, sentint-se bategar i plens de ganes de despullar-se paraula a paraula.

Una rialla de pura complicitat serà sempre el més intens dels plaers.