@LoCrancRocker @Patronat_RACV @LoRatPenat_ @EpubVal @secciollengua @Iberismo_val @pobret_usuari «8.- Finalment el dictamen propon “utilisar un model de llengua convergent”, en un clar intent d’aplegar a l’unificació o anexió en el català, prova evident de que l’unitat entre valencià i català que tant es pregona és més un desideràtum que una realitat

@SergiFiliiIovis @PlataformaPV @rtve @apunt_media @AVLoficial @secciollengua @secciollengua: «Tenint en conte que la pronunciació de la TG i la TJ és igual que la de G i la J, és dir, no havent una diferència fònica en valencià entre les dos representacions gràfiques, l'escritura d'eixos grups s’ha realisat més be creent-se ...

No té raó, Sr. @1victormas. Les formes absolutament majoritàries dels topònims valencians que se mostren en el CIVAL són en i grega («y», antigament també denominada y grega): Foyos, Benifayó, Alboraya, Aldaya, Alcoy, etc. És a partir del sigle XX, en l'adopció de la normativa catalana de Pompeu Fabra per mig de les «BASES PER A LA UNIFICACIÓ DE L'ORTOGRAFIA VALENCIANA» de 1932 (bases de Castelló) per a anexionar el valencià al català, quan se canvia l'i grega per l'i llatina. S'ha de tindre en conte que el CIVAL mostra les transcripcions dels llibres, i se poden confondre les entrades dels editors moderns, que seguixen la normativa catalana de Fabra i escriuen els topònims valencians en i llatina, en els topònims originals escrits en i grega. Afirmar que els topònims valencians en i grega estan escrits en castellà i en i llatina en valencià és anar contra la tradició lexicogràfica valenciana, que és justament lo que fa la normativa de la @AVLoficial, que va en contra de la seua Llei de Creació, puix dictamina en el seu preàmbul que: “L’ens es basarà en la tradició lexicogràfica i literària i la realitat lingüística genuïna valenciana”.

@JoseFSala Tens tota la raó, "mea culpa". Mirant-ho be, les dos voltes que apareix "Alcoi" és cosa de l'editor modern, no del text original. Per tant en el Llibre de la Cort del Justícia d'Alcoy la forma "Alcoi", com en el Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina, apareix ZERO voltes.

August Rafanell: «Així i tot, quedava fora de dubte que per a ell [Rovira i Virgili] la distància catalana-occitana era escassa; i la catalano-llenguadociana, mínima.» «El dossier d'Oc inclou també un testimoni català de primer ordre. No sé si amb el consentiment de l'autor o sense, Ismaèl Girard dóna uns extrets de la carta que li havia adreçat-tot fa creure que feia ben poc-Rovira i Virgili. El text diu: Jo he cregut sempre que la llengua catalana i el grup de parlars occitans són llengües diferents, bé que les més semblants entre les neo-llatines. Un problema hi ha a aclarir: la major semblança de formes i lèxic amb el baix-llenguadocià (Narbona, Besers, Carcassona, etc.), semblança que vaig poder comprovar llegint les obres teatrals llenguadocianes del pare del Senyor Bartha. Un català de cultura mitjana no entén el provençal mistralià, però entendrà força bé els diàlegs d'aquestes obres. Quant a les «consideracions oportunistes» que influiren en la publicació del manifest català del 1934 ... , em referia a la conveniència de marcar la nostra posició davant les orientacions d'alguns catalans (Josep Carbonell, sobretot) que consideràvem exagerades i àdhuc massa arriscades. ⁴³² ⁴³² Oc 175 (gener 1950), 26 Sembla que aquí Rovira vulgui esmenar la plana al Barthe que havia escampat la seva protesta pel manifest oportunista i insincer de 1934. Quan no era ben bé això. Sí que Rovira matisa molt, com podem veure, els termes del famós article col·legiat. Segurament aquesta és una prova més que no va participar en la seva redacció. En opinó (sic; opinió) de Rovira, la llengua catalana no formava part del «grup de parlars occitans». Advertim la perífrasi. No és que el català no formés part d'una llengua occitana, sinó d'un mer grup idiomàtic, vague i plural. Així i tot, quedava fora de dubte que per a ell la distància catalana-occitana era escassa; i la catalano-llenguadociana, mínima.» La il·lusió occitana. August Rafanell Vall-llosera. Pàgina 1366.