Avui surt Biografia de foc.
Per mi, és el millor dels meus llibres. Si també us agrada, ja sabeu: llegiu-lo, regaleu-lo, recomaneu-lo, agafeu-lo en préstec, és a dir, ajudeu-me a viure d’escriure.
I si no us agrada, el podeu cremar i serà gairebé un homenatge.
Tot vostre.
Avui he escrit aquest correu i m'agradaria molt que el llegíssiu i que m'ajudéssiu a normalitzar que a la gent de la cultura se'ns pagui per treballar d'una punyetera vegada.
Ma mare, que no sap qui som nosaltres ni qui és ella ni què és el món, que molts dies ni parla i camina poc i malament, s'ha trencat el fèmur. Si fos un animal, la mataríem perquè deixés de patir i estalviar-li una vida sense sentit. Som tan inhumans que insistim a fer-la viure.
Això que els restaurants hauran de tancar a les 21h és una oportunitat per canviar per fi a l'horari europeu, i de passada ajudar el sector restaurantil. Jo dilluns surto a sopar a les 19h30. Us ho juro.
A veure, prou: ni "l.l", ni "l•l".
PC i Mac: Maj+3
PC (teclats estrangers): Alt+0183 al teclat numèric
Android i iPhone: és un dels signes que apareix a la tecla del punt si la mantens premuda, o es pot triar el caràcter "l·" mantenint premuda la tecla L.
Paraula del Senyor.
Fa dies que em ronda que potser ens cal un
#JoTamb
é sobre l'avortament per visibilitzar la quantitat bestial de gent que hem avortat, per normalitzar-ho, per carregar-nos el tabú. Potser m'erro.
Però sí, jo amb 19 anys vaig avortar i mai, MAI, no me n'he penedit ni gota.
A la platja he trobat que totes les noies joves estan massa primes. Cal posar de moda la panxeta amb urgència. Jo ja fa anys que intento marcar tendència sense èxit.
Ja que avui és el Dia del Traductor, potser que us expliqui alguna cosa de l'ofici: què fem, com ho fem i en quines condicions. Ara entendreu per què som pobres.
Així es tradueix un llibrot 👇
Episodi 1.045 de la croada perquè les feines en el món de la cultura es paguin. Avui: Sigues jurat d'un premi de novel·la sense cobrar.
Jo els he dit això de sota. Però algú els dirà que sí.
Mentre traduïa, m'ha aparegut la paraula 'baldufa', i de la fossa abissal de la memòria n'ha emergit un record. Que el meu pare m'ho deia de petita. Baldufa. Les paraules dels morts, minúscules fulles esmolades que duem a dins.
La vida de l'autònom:
Posar una rentadora.
Revisar deu pàgines.
Fer-se un te, buidar el rentaplats.
Revisar deu pàgines.
Picar unes patates al jamón (una-altra-i-prou).
Revisar deu pàgines.
Penjar roba.
Revisar deu pàgines.
Xocolata 70%.
Revisar deu pàgines.
I això, ad infinitum.
Avui és el dia. Per fi trobareu aquest prodigi a les llibreries. Ha sigut un honor i un patir traduir-lo.
El 23 d'octubre del 1929, Woolf escrivia: «A les ànimes de les persones hi viuen coses molt estranyes». Podeu comprovar les que vivien a la seva si el llegiu. No us decebrà.
A l'institut del meu fill han encunyat el concepte de «voluntariat obligatori». Si els volen obligar a fer un servei comunitari, endavant, però que no ho camuflin amb aquest eufemisme ridícul. Donem a les paraules el sentit que tenen. Els hi ordeno sisplau (que dirien ells).
Hi ha dies que desitjo que m'atropelli un camió, que em caigui una casa a sobre, que algú m'enverini una mica, per poder passar uns dies a l'hospital impedida, i defugir així l'excés de responsabilitats i deures que m'aclaparen, m'asfixien, em tenallen. I bon dia.
Avui he entregat les claus de la casa on em vaig criar. No podré entrar mai més a casa meva. Mai més el terra de quadrets ni les rajoles setanteres. S'ha acabat la vista des de Montjuïc al Tibidabo que tant em va consolar en l'adolescència. La meva infantesa era allà.
He plorat.
▶
@clara_queralto
i
@CarlotaGurt
escriuen sobre dones. Després d'haver guanyat, totes dues, el premi Mercè Rodoreda de contes, ara s'atreveixen a fer el salt a la novel·la.
#TNTV3
Si mai em regaleu un llibre, voldria que abans us el llegissiu, el subratllessiu, l'anotessiu, me'l taquessiu amb una gota de cafè, perquè sigui més vostre, per poder llegir-lo amb els vostres ulls, per trobar-hi pistes de qui sou.
Pestanyes fixades SEMPRE al navegador:
-Termcat
-DIEC
-Optimot (proposo beatificació immediata: Sant Optimot)
-Diccionari de sinònims del Jané
-DCVB
-DDLC
-GEC
-CTILC
-Diccionari de Frases Fetes de l'Espinal (amor incondicional)
-Twitter
Alguna recomanació per a una malalta?
És el Dia dels Traductors: Felicita'ns, no siguis ranci.
Si no fos per nosaltres, potser no entendries la sèrie de torn, el llibre que et va obrir un món nou, la rentadora Bosch, el coi de Huawei amb què llegeixes això.
Combatem Babel per fer del món un lloc més comprensible.
Truco a Renfe. Una màquina em fa pronunciar l'estació. Li dic: «Flaçà». La màquina em respon: «¿Desea información sobre la estación de Flaca?»
Flaca, diu, FLACA.
Cabrons.
Potser això es desvia del meu personatge tuitèric, però m'he llevat amb ganes de fer un MeToo com una casa. Més val tard que mai.
Aviso que serà un fil llarg: massa llarg.
👇
Miserable tu, Carlos Hernández Guarch. I espanyol. Potser discapacitat no, però imbècil bastant.
(al tuit següent captura de pantalla del text original on hi diu, naturalment, “spanisch”)
Cavalcarem tota la nit: manual d'ús
Compreu-lo, regaleu-lo, recomaneu-lo, agafeu-lo a la biblio, subratlleu-lo, tuiteu-lo, adoreu-lo, detesteu-lo, deixeu que us acompanyi al llit, al tren, a la vida, critiqueu-lo, digueu-me què en penseu.
Però sobretot, sobretot: LLEGIU-LO.
A les escoles, ¿per què no els parlen de masclisme, de divorcis, d'heteropatriarcat, de gènere no-binari, dels mals i els errors gravíssims de les religions i el capitalisme, etc.?
En 24 hores: he fet la declaració de la renda, he reescrit un conte, m'he donat de baixa de tres serveis, he anat al Decathlon, he segat el jardí, he muntat una piscina, he traduït, he fet compra setmanal, he alimentat la prole.
Crec que mereixo que vingui algú a fer-me petons.
No has llegit Tolstoi ni Confuci. Tampoc no estàs llegint Sally Rooney ni Ali Smith. En llegeixes traduccions.
Jo estic llegint la Țîbuleac en la versió d'Antònia Escandell. I em passaré el dia traduint una bèstia que em fa suar amb cada frase.
Molt bon Dia de la Traducció.
L'altre dia la meva filla mirava un campionat de gimnàstica. Li vaig preguntar si era en directe, i em va dir: Clar que no, és de fa temps, que no ho veus que S'ABRACEN?
Buf.
Mireu quin missatge més simpatiquíssim que m'escriu un paio que no conec de res a Facebook. M'hi jugo el sou que ho diu en broma, oi? (I ara a sobre alguns em criticaran per no ocultar el nom.)
Em truca una editorial de LIJ prou important i m'ofereixen la tarifa de la casa per traduir anglès-català: 3,80€ per mil caràcters (ni 8€ per pàgina estàndard). Els he dit molt amablement que em sembla una tarifa esclavista. Al final ens demanaran que els paguem per traduir.
Gent que pensa que, ara que venc algun llibre i que em fan entrevistes, guanyo diners: sapigueu que és just a l'inrevés. El llibre em treu temps per treballar i a penes genera ingressos. En aquest país, escrivim per deliri, no per diners. Però repetiré. S'accepten donacions.
Hi ha una editorial que no em deixa posar signes d'interrogació inicials en frases llargues que es podrien confondre amb afirmatives, i em moro de ràbia quan imagino com el lector, quan trobi l'interrogant final, es veurà obligat a rellegir la frase amb sentit interrogatiu.
Avui he anat a un institut on m'han llegit de lectura obligatòria (Sola). M'han regalat un clam espontani i generós quan m'he arravatat fort parlant de literatura i dones. He signat trenta llibres, un paperet, un braç i dos pits. En definitiva, un èxit.
🔴 “En aquest país, com que la cultura és petita i el mercat és petit, l'escriptor no es pot professionalitzar. Pretenen que visquem de l’ego.”
@CarlotaGurt
, traductora i escriptora
#TotEsMouTV3
▶
Adonar-se que empraves una paraula amb un significat impropi i que fa dècades que tothom sent com t'equivoques i calla, és molt pitjor que anar pel món amb la bragueta oberta, que mantenir converses solemnes amb un tros de julivert entre les dents. Corregiu-me, perlamordedeu!
La meva filla comença a marcar cintura mentre a mi em va desapareixent. Els pits se li fan turgents, i els meus cauen i decauen. Potser la regla li vindrà quan a mi se'm retiri. És una mena de trasvassament perfecte d'energia vital, fecundatòria, sexual.
He tingut un pare, un sogre i un fill daltònics, i avui que en veurem de tots colors, m'he llevat amb ganes de fotre-us la tabarra.
Au, obro fil per explicar-vos quatre coses i ensenyar-vos amb imatges com hi veuen.
👇
Ara mateixíssim he acabat de transformar 764 pàgines alemanyes en 959.236 caràcters catalans. Em sento una mica invencible, alleujada, orgullosa, cansada, contenta.
Res, ja «només» em falta revisar tres vegades un milió de caràcters.
Avui que la Woolf hauria fet 141 anys, us entesteu a penjar fotos seves lànguides, amb la mirada absent o melancòlica. I coi, que aquesta dona de mirada brillant era també molt vital, social, alegre: tot un geni efervescent.
Acaba de sortir la meva darrera traducció, un llibre extraordinari, amb una prosa senzilla i unes idees com bufetades. La paret, de Marlen Haushofer. Llegiu-lo, sisplau. Us deixo un fil amb alguns fragments perquè no em pugueu dir que no.
👇🏼🧵
Vull veure llibreries arrasades amb els prestatges buits, gent pegant-se pel darrer Cortázar disponible, veïns generosos regalant versos de Vinyoli al balcó, a plens pulmons (els versos ressonant pels carrers deserts de la ciutat, el consol inútil de la mètrica).
Per a vosaltres pocapena vol dir desvergonyit? Ni el DIEC ni l'Alcover Moll en recullen cap altre sentit. Per mi, no sé per què, tenia el significat de ser un desgraciat, una persona insignificant. És cosa meva?
Em fan entregar el text al febrer. Em diuen que podré facturar quan es publiqui, al juny. I ara em diuen que es pagarà a TRES mesos des de la publicació, és a dir, al setembre. N'estic fins a la puta figa.
¿Hi ha algun club de lectura a Catalunya, ni que sigui UN de sol, amb majoria aclaparadora d'homes o, si més no, que sigui paritari? ¿A la resta d'Europa passa el mateix? ¿Teniu cap explicació sociològica, antropològica, intel·lectual? (NotAllMen abstenir-se)
És que és gros, coi.
Fer de Reis tota sola és una mica trist, no tenir ningú que vigili mentre jo embolico frenèticament al garatge, caminar sola de puntetes pel passadís... Calla, que em fotré les tres copes de vi que els hem deixat i llestos.
Per fi m'han arribat. La meva filla diu que ara sí que soc escriptora. Es veu que no s'ho devia creure. Com tampoc no devia veure clar allò que jo li dic de vegades: que és escriptor qui escriu.
Encara em faig creus que a La Vanguardia tinguessin els sants collons de fer una portada de Sant Jordi amb l'Almodóvar (la cosa se suposa que va de llibres, no?) i la J. D. tenint allà l'Eva Baltasar que està fent història amb el premi Booker.
Avui he llegit un llibre sencer, he fet anar una serra elèctrica, he besat un home d'amagat de la meva filla, he caminat pel bosc amb la punta del nas gelada, he acabat un conte, m'he autodiagnosticat síndrome del túnel carpià, he vist riure els meus fills.
I no són ni les set.
Aquesta no l'endevineu segur:
1. Em cansa això de les cinc coses.
2. Em cansa això de les cinc coses.
3. Em cansa això de les cinc coses.
4. Em cansa això de les cinc coses.
5. M'encanta això de les cinc coses.
El telèfon em recorda que fa quinze anys era a Pequín estudiant xinès, una de les poques coses que lamento haver abandonat. Me n'ensenya fotos; me les miro com si no fos jo la que hi surt. I m'agafa el vertigen de totes les persones que he sigut. I de les que hauria pogut ser.
Quina mania que teniu alguns amb això d'«has d'estar contenta». La perífrasi d'obligació no es pot aplicar a l'alegria. Estar content és un dret, no un deure.
De vegades m'agafen ganes de sortir de nit a punxar cuixes masculines, i imagino que es moren de por de perdre la consciència i despertar-se amb la polla seccionada.
Conec ja massa adolescents que s'autolesionen o s'han autolesionat (la majoria de les que conec, de fet; tot i que no en conec gaires). Veig patiment de cara endins i fingiment de felicitat de cara enfora. ¿Què cony està passant? És una veritable tragèdia. I potser una plaga.
Això és com l'esquema de la cosa. Però traduir és molt maco. Barallar-se amb les paraules. Emprovar-les a les frases. Donar vida a autors en català. I que sí, que rondinem per algunes coses (amb raó), però que si continuem en aquesta feina és perquè és categòricament meravellosa.
Us imagineu passar tot un dia —només un, eh, no ens passéssim— sense veure CAP falta d'ortografia en català enlloc (tuits, cartes, webs, correus!)?
US HO PODEU IMAGINAR?
(Exacte. Oh. Jo tampoc.)
Filet sobre una de les dèries dels traductors: l'ordre de la frase. Perquè entengueu una mica millor perquè som uns malalts i mereixem la vostra indulgència.
👇
Un amic cau. Té el peu inflat. Tu te'l vas trencar fa poc. Li recomanes anar al traumatòleg. Ho troba normal.
Un amic no està bé. Té comportaments que et semblen patològics. Li recomanes anar al psicòleg. Tu hi vas. S'ofèn. Troba que el tractes amb superioritat moral.
De bojos.
Homes desconeguts,
Us agrairia que no m'enviéssiu missatges i mails per comunicar-me que estic boníssima, que al directe d'Instagram estava preciosa o que soc molt guapa. La bellesa, la tingui o no —ara no ens posarem a discutir això perquè tant li fot—, no és cap mèrit.
Prou.
Fa uns dies que corre la segona edició amb una faixa plena de ditirambes formidables. Molt contenta. Gràcies per triar-me, per llegir-me, per confiar en mi. Continuaré escrivint més i millor.
'follar' potser és un castellanisme abjecte, però té un ús transitiu que 'cardar' no té en aquest sentit (et pots cardar una ampolla de vi, però no et pots cardar el veí, oi?). Alguna solució transitiva, genuïna i NATURAL, lingüistes a la sala?
Quina mania que té la gent de comparar-me amb una altra autora —Rodoreda, Català, Woolf— quan no els agrado (sospito que passa especialment per ser dona: els homes poden ser dolents sense imitar ningú). Que molt bé que no els agradi, però prou de fer-me passar per una imitadora.