Per una feina de 50€ (-15% IRPF) acabo de presentar pressupost, factura, declaració responsable del proveïdor, paper del banc signat per l'entitat, declaració d'Hisenda d'estar al dia de pagaments i els meus ous morenos al bany maria.
El meu avi Miquel Pujol Llosent, nat el 1899 i militant d’ERC, em diu que es lleva de la tomba per anar a cardar quatre hòsties a tota l’ERC d’ara. A tota, èh?
Primer cas de paio (jovenàs) que no es presenta a una reunió de feina perquè diu que té angoixa climàtica i no es veu en cor de venir. Jo li respecto, però m’he quedat blau. Un paio de 31 anys. Quin món, xeics.
M’han tallat la roda en una àrea de servei de l’AP7 mentre feia un cafè. Dos paios ajupits rere la furgo quan hi he pujat per anar-me’n. Han dissimulat fatal. Un quilòmetre enllà, la roda explotava:
Les coses triguen anys i panys a desfer-se. El meu sogre és fill del que fou president del CADCI —s'hi va atrinxerar amb una escopeta fins que el van detenir, jutjar i desterrar a casa sota prohibició de treballar mai més enlloc.
Avui fa cinc anys que em vaig preguntar en veu alta (per aquí) com era que a l'hora de crear residències d'escriptors no es pensava en els que tenim criaturam i no el volem aparcar —com era que no es pensava en el model americà universitari del professor (amb fills) convidat.
En resum i en summa kaòtica, que tant la família agregada com la connatural s'ha fet un tip de lluitar per aquest puto país que ara, un cop més, quatre fills de puta es vendran per la porta del darrere i en trobades de rebotiga.
Vaig ser professor a la universitat durant 13 anys. Això del Caparrós em recorda aquells alumnes estrangers que es matriculaven online a les meves assignatures, en el programa de les quals es deia que es feien en català, i que el primer dia de classe ja em muntaven un santcristo.
El fillam comença a portar parelles a casa (saqueig de la nevera i del rebost, peces estrangeres a la roba bruta, éssers inesperats a qualsevol racó) i jo ja he dit, tot seriós, NO SOM UNA OENAGÉ —la mare qu'em va parir.
El paio de la finestra ha obert els ulls com tronjos, ha cridat el seu col·lega, han pujat al cotxe i han guillat. Jo he baixat a acabar-me el cigarro, amb la ment en blanc. Hi ha dies que no sé on posar-los, en quin registre.
L’un m’ha picat al vidre dient-me que em volien ajudar. L’altre ja forçava la porta del darrere. No sé per què, al del vidre me l’he mirat i he fet el gest de la corbata colombiana. És absurd i cinematogràfic, però ha anat aixina.
Entesos: hem vist l'últim gag de la història sobre un manelic passat de voltes (un personatge mancat) que, manipulat i engrescat pel col·lega llest (un altre personatge, igual de desgraciat), perd els papers i, tot innocència turbo, diu una animalada d'un primitivisme total.
Absolutely delighted to announce that we will be bringing one of the most exciting and original voices in Catalan lit to English: the great
@AdriPujol
. We have acquired rights to 4 of his titles, including Escafarlata d'Empordà and Picadura de Barcelona. 😍
@IRLlull
@nuvol_com
La petita (10a.): Potser no em caso o potser viuré amb amigues i gats, però quan tingui casa meva tu vindràs a portar-me sempre el caldo aquest tan bo que fas i lo de la pilota i les patates i els cigrons i les pastanagues i els fideus?
Pagaria per saber com hauria evolucionat el català literari d'abans de la guerra sense la guerra, sense la postguerra, sense el franquisme, sense els exilis i sense la dispersió d'energia pel mondo.
Algú em pot dir un sol element del que sol anomenar-se "cultura catalana", en el sentit de cultura suposadament autòctona, que no hagi vingut de fora? A Catalunya hi havia ramadà molt abans que s'inventés la sardana.
Hola. Dimecres 15 de maig arriba a les llibreries el llibre que veieu trepitjant una mica l'altre llibre. Plegats conformen un díptic. Ja van ser pensats així.
Per pagar-li els 60€ (-15% IRPF) necessitem factura, model SEPA, certificat bancari, prova d'ADN, mostra de femta, carta astral, carnet de vacunes, antecedents penals, mapa d'estigmes corporals, foto en 3D i els diaris secrets de quan vostè era un adolescent granellut merci.
He parat al voral a fumar i he trucat la grua. Al cap de poc, els paios han aparegut i han aparcat davant meu i han baixat del cotxe. Feien metre seixanta, però eren dos i m’he tancat a la furgo.
He escrit uns quants llibres. De vegades en penses i n'escrius un, i després busques un editor. De vegades, l'editor pensa en tu i et regala la idea. Demà arriba a les llibreries un llibre del segon tipus, gràcies als amics d'
@HyO_editores
, amb els que ja ens uneix una fruïció.
Cada Primer d’Octubre tinc un record de cosa apoteòsica, sento un orgull atmosfèric i una tristor oceànica. Bé, cada cop que passo pels llocs on vaig viure la glòria i la carnisseria.
Acabo d'agafar el relleu de Miquel Pairolí i de Lluís Freixas a la secció 'Mirades al paisatge' de la revista Gavarres (
@GrupGavarres
). No us podeu imaginar com me sento, d'honorat. I és un encàrrec a deu anys vista!
❗ L’
@arxiunacional
ha adquirit 204 negatius en plaques de vidre originals del fotògraf
#AugusteChauvin
(1896-1975).
👉🏼 Va documentar de primera mà la tragèdia del final de la Guerra Civil a la Catalunya Nord. Un testimoni únic de l’èxode republicà.
Obrim fil amb més detalls ⤵️
Tot per dir, a l'últim, que podem anar a visitar els admirats mentre són vius i, com abantes, amb una total tranquil·litat i, sobretot, sense selfis i sense tuits tètrics de "mireu on soc i amb qui".
It's finally happening! Out next month... The first of a series of books that we are publishing by Adrià Pujol, one of the great voices of Catalan literature.
@AdriPujol
Val a dir, tanmateix i però, que amb el model predominant es promociona un tipus de creador individualista, descarregat, un forof de la pròpia carrera —de vegades un simple hedonista—, i que, per tant, es discrimina el creador de l'altra riba del riu, el pare, la mare de família.
L'urbanita woke desaprova els pesticides, els tractors cremant gasoll vers la capital i, mentrestant, foodie perdut, penja una fotografia del kopi luwak que s'acaba de trincar durant la mitja part d'una performança ecolo al museu d'art contemporani.
Tinc ganes de tornar a fer un fanzine. Amb tot el que implica, èh? Vull dir fotocòpies i grapes, quatre gargots, fotos pispades i quatre textos destinats a un grapat de perdularis.
Un assistent a la desfilada de
#LouisVuitton
al Park Güell es toca els genitals com a mostra de menyspreu i desprestigi cap als manifestants.
📷:
@marcasensiofoto
(no utilitzar la foto sense cap consentiment previ)
Fa dies que hi penso. Passeu dies dient, identificant qui seria el nostre DFW, la nostra Lispector, el nostre Proust… I si us ho pregunteu el revés? Qui és, la seva Rodoreda, el seu Ruyra, el seu Monzó?
I una cosa que ell no dirà, perquè és un senyor: va fer treballar (de nou) alguns d’aquells funcionaris-mòmia que es creuen reietons. Han fet plegar l’OPM, i ells continuaran.
Al llarg dels propers dies cessaré com a director de la Institució de les
@Lletres
Catalanes. Han passat dos anys llargs d’ençà que la consellera de
@cultura_cat
@lauraborras
va confiar en la meva trajectòria professional i la meva independència per succeir a
@joaneliesadell
Fa dies jo tornava tard a casa i em vaig trobar l’amo xinès del bar de sota que tancava. Vam xerrar. Em va demanar quins llibres podien agradar al seu fill de 9 anys. Avui n’hi he dut tres i ara tinc tres cafès amb gel pagats, val que no caduca. Digueu-me burro.
Amb 16 anys, un agost un restaurant de Begur em va agafar de pinxe. Vaig socarrimar el primer sofregit de ceba que em van encarregar. Sense temps per fer-ne un de nou, vaig suggerir a l’amo que aquella nit servíssim coses “à l’oignon brûlé” i que diguéssim que era un plat típic.
Llegit d’una tacada. Ideal per una tarda a casa. No tan ideal per quedar-se diguem-ne tranquil. Ara, quina mala llet en Camus i quina gran traductora no és la Casassas, hòstia.
Sentit a la Setmana, dos que es troben caminant i, sense aturar-se:
—Ei crac, molt bé lo teu, el tinc pendent, ens llegim, déu.
—Artista, màquina, sí, lo teu també, ens llegim, vagi bé.
#ensllegim