Aquestes són totes les cabridetes que han nascut en aquesta paridera. Absolutament totes aniran juntes per ser futures mares i començar un ramat nou prop del nostre. I és que no coneixem millor manera de treballar per la recuperació d'una raça autòctona!
Pd.: poseu audio...😂😂
Aquests són els dos potrets de casa, en Foc i la Sabba. Són fill i filla de la Nina i la Kira i són nascuts a casa. En Foc té un any i dos mesos i la Sabba un anyet. Com veieu, gasolina no els n'hi falta i camp per cremar-la, tampoc. (Fil 👇)
📢 En el video ho expliquem;
La Sas ha après que les vaques no es poden acostar al tractor mentres tirem les bales, ja que hi ha perill per elles i també per nosaltres.
P.d: És un border collie, fés-li fer dos dies la mateixa feina i al tercer seu i mira com ho fa sola 🖤🤍
A vegades et va de dies, a vegades d'hores i a vegades de minuts. Avui crec que ha anat d'allò més just. Però aquesta petita és valenta com una mala cosa!! 🤘🏼🤘🏼🤘🏼
Empeitar les cabres, les gallines i barallar-se amb la seva germana i la seva mare i bàsicament xafar-ho tot… cansa! La Tala és el futur pròxim de
@masellladre
i durant uns mesos la tindrem a casa ensenyant-li uns quants trucs!
#estemdistrets
La cabra Catalana és una raça en perill d’extinció i a l’hora en recuperació. Som molts qui cada dia treballem per la raça des de les terres de la Noguera, Solsonès, Osona, Garrotxa… estem segurs del seu reconeixament oficial i per això hi lluitarem!
Ahir vàrem treure ja totes les tomaqueres, aspes i teles per la pedregada. L’hort d’estiu s’ha acabat. Sort en vàrem tenir de l’ajuda inqüestionable de les filles de la Sas que ens varen ajudar a acabar de collir tots els tomàquets!🤭
Primera bala d’herba d’aquest any. No hi ha prou pastura i hem de començar a buidar el rebost… que llarg serà aquest hivernn. I ens seguim preguntant: Quan plourà?😔
I això, amics, això no es paga amb diners. La creació d'una nova vida. Veure aquests primers passos. Saber que tot ha anat bé. Veure aquest potro fort i ple d'energia. I quina marassa que és la Kira joder! Ella va nèixer en aquesta mateixa cort on ara ha estat mare. Poesia rural!
Sincerament ens preocupava el seu benestar durant els dos dies de fira ja que són cabres que pasturen pel bosc durant tot el dia. Però el remug és la millor senyal de benestar. Qui s’ho havia de pensar que estarien tant tranquiles a la fira. Quin orgull el nostre!
Fa 11 mesos vam anar a buscar les primeres cabrides per començar el nostre propi ramat de Cabra Catalana. Ahir va nèixer el primer cabrit d'aquesta nova època, els inicis són difícils i prou que ho hem patit. Però aquest petit és una petita victòria que la recordarem molt temps!
El seu esperit aselvatjat fa que triin els llocs més surrealistes per descansar. Dins el safreig, sobre una pedra, al cim de l’abeurador o dalt la teulada de la caseta del gos. Deu ser aquell gen que perdura dels seus parents llunyans, els isards que sempre volten per sobre roca!
I és que així de content estava l'Olau amb el seu lot Barromba!!
Gràcies, gràcies i mil gràcies a tots/es els que heu decidit apostar per cuidar el territori consumint carn de qualitat i feta aquí.
Seguiu-nos donant ales, que nosaltres volarem alt! 🖤🐂
Avui hem seleccionat, triat i esquetllat les cabrides que demà i diumenge podreu trobar a la fira de Sant Lluc d'Olot. La
#Sas
passarà llista, així que no hi falteu!
El valor afegit d'això, és que a més, ho feien deixant les seves mares a casa. Moguts per la curiositat i la absoluta confiança que no els hi passaria res dolent mentres jo fós allà. Ells simplement juguen.
Una amiga de Bilbao m'acaba de passar aquest video dels seus cabrits Boer. Enveja sana! Quin bestiar! Si algú està interessat en algun/s que m'escrigui per privat.
Doncs bé, aquests videos són del passat hivern quan encara no havien fet l'any. Però la meva filosofia era i és jugar amb ells. I que siguin ells que, aprofitant la seva energia i curiositat, aprenguin absolutament de tot sense ni un mal gest, ni una mala paraula.
A casa tots els animals segueixen tranquil.lament el lent ritme de la natura i a nosaltres ens encanta que així sigui. No volem inventar res, volem seguir siguent ramadaria tradicional vinculada al territori.
A la
@canovadelpuig
tot avança amb la precisió marcada pel qui mai ha tingut pressa. En alguna clariana de l’espès bosc, la Mança ara remuga tot el què ha menjat: herba, fulles d’esbarzer i heura, algun brot o fulla de roure i anglans que ara n’és temps.
Ep! Que aquesta setmana sortim a la Comarca d'Olot!
Mil gràcies per la visita Laia i David, i per donar visibilitat a petits projectes com el nostre, carregats d'amor, il.lusió i amb ganes de tirar endavant!
#LaComarcadOlot
ja és a impremta! Mentre les màquines van treballant, et presentem la portada.
🐐 En aquest número especial de Sant Lluc descobrim la meravellosa bogeria de
@srgi9
i
@immaps
.
🗓️ I recorda que, com que demà és festiu, aquest número sortirà divendres i no dijous.
Aquest és en Jubi,potro enter de 2 anys germà gran d la Sabba.Aquí era el primer dia que coneixía una sella i està més tranquil que un pernil. Porto pa a la butxaca que li dóno si està quiet i relaxat quan li poso la sella. Si es movés, no hi ha pa.És ell q ve a mi i no al revés!
Moltes zones agrícoles i ramaderes estan dins d'espais naturals i el pas de visitants pot alterar la seva activitat.
✅ Recomanacions: porta el gos lligat, no entris en camps cultivats, aparca a llocs habilitats, etc.
Més ℹ
#EquilibriNatural
Com es pot veure, encara no sabien el que era una corda o una "morraia" i ja me'ls enduia a veure món pel poble. Ells eren lliures de seguir-me o no. I si tenien por podien saltar o córrer. Ningú els obligava a res i molt menys a reprimir els seus instints de fugida.
Un dels aspectes on he hagut de tenir més paciència és alhora de trobar altres cavalls veïns. Foc i Sabba, com és lògic, volen aturar-se per olorar-los i coneixer-los. Jo sempre els hi dóno temps perquè ho facin. Al començament molt, més endavant saludar i anar tirant.
Fixeu-vos en la cadellota, una vaca no l'hagués fet moure ni mig pam. Però els vedells són inexperts, curiosos i intocables. Així que recula de manera suau, sense crear corredisses ni perdre la seva posició i atenció al ramat.
No és un border collie, és la Sas.
@canovadelpuig
Tots els dies són bons per desitjar el millor pels amics, la família i tota la gent que forma part de la nostra vida. Però quan arriben aquestes dates sembla que tenim una necessitat més gran de dir als nostres com els estimem i com d’importants són per nosaltres.
Com he dit abans, intento que coneguin com més coses millor i és per això que alguns caps de setmana, aprofitant que l'activitat disminueix, anem caminant fins un plígon prop de casa i així veuen montres de formigó i xapa, sorolls estridents i objectes raros.
No us penseu que només saben seguir-me. A aquesta edat ja dónen mans i peus, no s'espanten amb cap objecte, els hi pots posar spray, pujen sols al ramolc, caminen sobre qualsevol superfície...
Aquestes són la Nina i la Kira, les khefas de casa. Són les mares de'n Foc i la Sabba respectivament i d'aquí una setmaneta han de tornar a ser mares. La simpatia i alegria la porten als gèns!
D'aquí a un parell de setmanes tindrem la nova capitana a casa. M'ajudeu a buscar-li un nom ben especial? Només m'agradaria que complis 2 requisits: que sigui un nom curt de 3 o 4 lletres i que sigui molt i molt i molt únic!
Surts un diumenge a les 7 del mati després de 24h de guàrdia i què fas...?
Doncs treballar fins a les 9 del vespre al taller de casa. Que aquí ningú regala res! I tenim edat de menjar-nos el món!
PREMIS. És la base de tot el que vindrà després. Ells aprenen que si una cosa és correcte els hi dono una engruna de pa. En cas que no ho sigui, no hi ha engruna. I es terriblement efectiu si es sap gestionar. Sinó, els tornes bojos i t'acaben invedint l'espai buscant el pa.
TEMPS. Menos es mas. Als potros els costa moltíssim mantenir l'atenció en alguna cosa durant molta estona. Has de ser hàbil en la seva gestió. Canvia sovint de tasques i que durin poca estona. NO els maxaquis, deixa'ls ser potros!
CORRECCIONS. Has de ser ràpid, precís i absolutament just en les correccions que els hi fas. Ells ho basen tot en això. Han de veure que tu ets una persona justa, amb convicció i sempre amb la mateixa bara de medir. Sense alts i baixos de dies bons i dolents.
I penseu: tot això està molt bé,però a l pràctica com ho fas x ensenyar-los-hi cada cosa en llibertat i sense cordes?Doncs bé,és impossible explicar tots ls matissos d mirades, postura, actitud, pasos endavant, etc a través de tuits. Però puc intentar donar algunes claus;
La PRESSIÓ que suposa conèixer algo per primer cop. Tot el que coneix ho ha de fer de manera relaxada i perquè ell es sent còmode, en cas contrari agafarà pors i inseguretats a tot lo desconegut i cada vegada serà més difícil aprendre algo nou.
AMOR. Han de tenir ganes d'estar amb tu a totes hores. I això s'aconsegueix passant mil hores amb ells simplement jugant, tocant-los, mirant-los i donant-los-hi moooolt d'amor!
Tots els cadells ja han trobat famílies que els estimaran i cuidaran amb les condicions adequades a les necessitats d'aquesta raça on poder crèixer i ser feliços. Intentaré ser actiu i penjar algunes fotos de les seves noves llars i que els podeu veure créixer! Moltes gràcies!
L'altre dia va venir a casa l'amic
@pepnogue
. Portava un micro sota el braç, i vam tenir una conversa fantàstica de pagesia, món rural i passions trobades. Ara l'ha editat i ha sortit algo tan maco com això.
A partir del minut 9:30
Només sóc vingut a explicar-vos que aquesta tarda l'
@immaps
de
@masellladre
vindrà a muntar a cavall a casa amb l'únic objectiu de que s'enamori de la Sabba, ja que me la venc i l'hi estic buscant la millor casa del món mundial i se'ns dubte ella la té. Ho aconseguiré?
És absolutament clau saber com, quan, fins on i sobretot quan retirar aquesta pressió. I per això has de conèixer i saber llegir tota l'informació que et va donant el cavall per tal de no passar la linia.